L’Agrupació Astronòmica de Sabadell ha tornat a situar-se en el mapa de la recerca internacional gràcies al reconeixement rebut al grup Urania, format per membres de l'AAS. El grup, en conjunt amb l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), ha estat distingit amb el IV Premi Javier Gorosabel de Col·laboració ProAm, que celebra aquells projectes que es desenvolupen de forma conjunta entre aficionats i professionals de l'astronomia.
Entre els diferents guardonats hi ha Florence Libotte, resident a Castellar del Vallès, membre del grup Urania i, de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell des del 2015. Libotte forma part d'un projecte de seguiment de trànsits d'exoplanetes; observacions que són una peça clau pel projecte internacional ExoClock, vinculat a la futura missió espacial Ariel de l’Agència Espacial Europea (ESA), prevista per al 2031.
Libotte ens explica com ha viscut aquest guardó, els inicis de l'aventura i la importància de la col·laboració entre astrònoms professionals i amateurs.
- El grup Urania, distingit amb el IV Premi Javier Gorosabel de Col·laboració ProAm
- CEDIDA
Com vas arribar a l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i com va sorgir el grup Urania?
Em vaig inscriure a l’Agrupació Astronòmica de Sabadell l’any 2015. La Mercè Correa ja hi era una mica abans i més endavant s’hi van incorporar persones més joves. Però la història del projecte comença realment el 2021, quan la Mercè i jo vam tenir contacte amb Europlanet, un organisme europeu que finançava nits d’observació en telescopis professionals.
Europlanet havia creat una xarxa de telescopis professionals petits, de 80 centímetres o més. Vam pensar que havíem de provar-ho per observar trànsits d’exoplanetes, vam presentar una proposta i, per sort, ens van concedir una nit d’observació en un telescopi de l’Institut d’Astrofísica de Canàries. Així va començar tot.
Quin és l’objectiu científic del projecte?
Els trànsits d’exoplanetes que observem serveixen per preparar la futura missió espacial Ariel, que estudiarà les atmosferes d’exoplanetes: la temperatura, si hi ha núvols i quina és la seva composició, com ara oxigen, hidrogen o CO₂.
Perquè Ariel pugui observar un planeta en el moment exacte en què passa davant de la seva estrella, necessita efemèrides molt precises. Quan el planeta transita, una petita part de la llum de l’estrella travessa la seva atmosfera, i això permet estudiar-ne la composició. La nostra feina consisteix justament a determinar amb gran precisió quan es produeixen aquests trànsits.
Quin ha estat el teu paper dins del grup Urania?
La Mercè Correa i jo vam ser les primeres a presentar un projecte a Europlanet. Havíem de redactar una proposta amb justificació científica, en anglès, igual que fan els professionals. Ho vam fer conjuntament i, quan vam obtenir un bon resultat amb un primer trànsit, Europlanet ens va convidar a explicar l’experiència en un congrés europeu.
A partir d’aquí tot va créixer molt. Ens van finançar observacions a Canàries, Almeria i altres observatoris, i fins i tot un dels nostres resultats va ser publicat a la memòria anual de l’Institut d’Astrofísica de Canàries. No ens ho podíem creure.
Què va significar rebre el Premi Javier Gorosabel?
Ho recordo perfectament. Era en una botiga mirant mobles quan vaig rebre el missatge i em vaig posar a plorar d’alegria. És un reconeixement nacional i, a més, específicament a la col·laboració entre professionals i amateurs.
El finançament d’Europlanet ja s’havia acabat, però els observatoris ens coneixien, sabien que treballàvem amb rigor i que les dades acabaven publicant-se. Aquest premi confirma que aquella confiança estava ben fonamentada.
Com viviu la col·laboració amb astrònoms professionals?
Per a nosaltres no és una cosa completament nova. Ja treballàvem amb projectes europeus d’estrelles variables, on també es demana molt rigor en l’anàlisi de dades. Estem acostumats a produir resultats que els professionals puguin utilitzar amb confiança.
La clau és mantenir un nivell de qualitat alt, encara que vinguis del món amateur.
Com explicaries a una persona no especialista què és un trànsit d’exoplaneta?
Observem una estrella durant hores i mesurem la seva llum contínuament. Fem imatges cada minut aproximadament i construïm una corba de llum. Si la llum baixa lleugerament i després torna a pujar, és possible que un planeta hagi passat davant de l’estrella.
És com un petit eclipsi: el planeta tapa una part molt petita de l’estrella i ens arriben menys fotons. Detectar aquesta disminució és la base del nostre treball.
Què significa saber que les vostres dades poden ajudar una missió espacial europea?
És molt motivador. Hi dediques moltes hores: preparar el projecte, passar la nit observant, analitzar les dades… i saber que estàs aportant un gra de sorra a l’èxit d’una missió espacial és una satisfacció enorme.
A ExoClock pots veure totes les observacions i el teu nom associat als resultats. Quan publiquen els treballs col·lectius, també apareixes com a coautor. Però més enllà d’això, el més important és saber que el que fem és útil.
Quin paper ha tingut l’Agrupació Astronòmica de Sabadell en tot aquest camí?
Sobretot ha estat un punt de trobada. Ha unit persones de llocs geogràfics molt diferents. L’agrupació té centenars de socis a Espanya i també a l’Amèrica Llatina, i dins seu hi ha grups dedicats a ocultacions, supernoves, planetes o estrelles variables.
És un entorn molt potent per impulsar projectes científics col·laboratius.
I ara, quins són els pròxims objectius del grup Urania?
Volem continuar col·laborant amb ExoClock, però també ens agradaria anar un pas més enllà i participar en la confirmació i caracterització de nous exoplanetes.
Hi ha missions espacials que detecten senyals que són candidates a ser un possible planeta, però no sempre saben al voltant de quina estrella orbiten. Entrar en equips que ajudin a confirmar aquests planetes seria un pas molt important. No sabem si ho aconseguirem, però és un objectiu que ens agradaria assolir.
