Dir “sí, ho vull” continua formant part dels projectes de vida de moltes parelles sabadellenques. Tant els casaments civils com els religiosos mantenen una evolució positiva, tot i seguir camins diferents. Les dades del Bisbat de Terrassa (que gestiona Sabadell) mostren que els matrimonis religiosos han recuperat estabilitat al municipi. L’any passat va haver-hi 35 casaments a les parròquies de la ciutat, nou més que l’any anterior. Implica que un de cada quatre casaments oficiats a Sabadell se celebra per l’església.
Les dades coincideixen amb la percepció que tenen les parròquies de la ciutat. Sense parlar d’un canvi radical, “fa dos o tres anys que la cosa s’ha animat una mica”, celebra el mossèn Joan Nadal, rector de la Parròquia de la Puríssima. Segons explica, la majoria de les parelles que fan aquest pas no ho fan únicament “per la bellesa de la cerimònia en una església”, sinó perquè busquen donar “un sentit més profund al compromís”. “Notem una inquietud espiritual més gran que anys enrere. Em diuen: ‘Sento que el meu cor em diu que he de venir cap aquí’”, expressa mossèn Nadal.
Sí que es perceben canvis en les edats dels nuvis. “La majoria de la gent està per sobre dels 30 anys”, explica el rector de Sant Vicenç de la Creu Alta, el mossèn Alfons Gea. “Havia arribat a fer casaments en què havíem de demanar permís als pares, perquè la parella eren menors. Avui dia és impensable”, destaca.
Tot i el repunt dels últims anys, mossèn Gea considera que el nombre de casaments religiosos encara podria ser més elevat. Explica que hi ha parelles que no poden perquè un dels dos ja havia contret matrimoni religiós anteriorment i, mentre no s’obtingui la nul·litat eclesiàstica, “hi ha un impediment”. També hi ha qui opta primer per casar-se “només a nivell administratiu, sense cerimònia” i deixa el casament religiós “per a més endavant, quan hi hagi millors condicions econòmiques”, comenta.
Els civils són els més nombrosos
Els casaments civils continuen sent els més nombrosos. L’Ajuntament de Sabadell va celebrar 117 matrimonis el 2025, una xifra que confirma la tendència ascendent després dels 86 del 2024 i els 64 del 2023. Fonts municipals, però, expliquen que aquest increment també està relacionat amb un canvi normatiu. Des de l’abril del 2025, els jutges de pau van deixar de poder celebrar casaments civils, fet que ha derivat més cerimònies cap a l’Ajuntament. Fins a juliol d’aquest any, ja se n’han oficiat 107.
“Tornaria a viure aquell dia cada any de la meva vida”
La sabadellenca Clàudia Llistar va dir-li el “sí, ho vull” a l’Enric a l’església de Sant Fèlix de Sabadell l’any passat, després de sis anys de relació. Tots dos van decidir fer el pas quan van sentir que era el moment adequat. “Era una cosa que els dos volíem fer oficial tant sí com no. Quan vam tenir una estabilitat econòmica més gran, vam dir: ‘Ara és el moment’”, explica. En el seu cas, la celebració va ser religiosa, una opció que assegura que respon tant a les seves conviccions com a la tradició familiar. “No ho vam fer perquè estigui de moda. Ho vam fer per les creences i perquè volíem fer un pas endavant en la nostra relació”, afirma. Provenen de famílies catòliques i assegura que casar-se per l’Església sempre havia format part dels seus plans. Al seu entorn els casaments són habituals: “La gent té ganes de casar-se i és tendència”, resumeix.
- El casament de l`Enric i la Clàudia, a Sant Fèlix
- Cedida
La parella tampoc tenia previst organitzar un casament multitudinari. La realitat, però, va acabar imposant-se. “No volíem fer un casament en gran, però entre la família i els amics la llista de convidats es va fer molt gran. La vam intentar reduir, però no hi va haver manera”, recorda. Finalment, la celebració va reunir unes 250 persones.
La Clàudia recorda el casament com “el dia més especial” de la seva vida. “Tens reunides totes les persones que estimes compartint un moment que probablement no tornarà a passar mai més”, assegura. També recorda la sensació que les hores volaven: “Anàvem dient: ‘Ja som a l’aperitiu, ja som al segon plat, ja som a la discoteca... És un dia que no vols que s’acabi mai’”.
Els vestits, els altres protagonistes: dels 500 als 3.000 euros
L’evolució dels casaments també es reflecteix en el sector nupcial. La dissenyadora sabadellenca Mabel Galindo assegura que les parelles continuen tenint ganes de casar-se, però que la manera de celebrar-ho ha canviat. “Abans era tot molt protocol·lari”, recorda. Ara, en canvi, les núvies busquen un estil més personal i còmode. “Són molt més minimalistes i bohèmies, busquen peces adaptades a la seva personalitat”, explica. Els vestits llisos i senzills s’han imposat als dissenys més tradicionals i “els vels han quedat bastant obsolets”, apunta.
- Víctor Castillo
Al seu taller confeccionen prop de 150 vestits de núvia l’any, tot i que també vesteixen dones que decideixen casar-se de blanc per celebrar les noces d’argent o d’or. “La majoria de les núvies tenen entre 30 i 40 anys”, assenyala, en sintonia amb l’endarreriment de l’edat de casar-se que també observen les parròquies. Els preus dels vestits oscil·len entre els 500 i els 3.000 euros, en funció dels materials i els acabats. I cada peça pot portar fins a una setmana de feina. “Cada núvia marca la seva pròpia tendència, perquè és el seu dia”, resumeix Galindo.
Igualment, destaca que el procés creatiu acaba generant un vincle molt especial amb moltes clientes: “Algunes acaben plorant a l’última prova del vestit i moltes s’han acabat, fins i tot, convertit en amigues”.
Més baptismes, també en adults
Els casaments no són l’únic sagrament que apunta un canvi de tendència. Les dades del Bisbat de Terrassa mostren que el 2025 també van repuntar els baptismes infantils, que van passar de 221 a 268; mentre que els baptismes d’adults van registrar el creixement més destacat, amb 98 celebracions, un 46% més que l’any anterior. A la Puríssima, mossèn Joan Nadal explica que aquest any han celebrat una desena de baptismes d’adults. “En proporció pràcticament tenim més adults que es bategen que nens de primera comunió”, assenyala.
Les primeres comunions continuen mostrant una tendència més discreta. Aquest 2025 han experimentat un lleuger repunt fins a les 217, però encara es mantenen per sota de les xifres de fa dos anys. El Bisbat de Terrassa atribueix aquesta evolució al canvi sociològic dels darrers anys i assenyala que aquest sagrament “es manté allà on hi ha una família que viu els valors cristians o que porta els seus fills a escoles cristianes”.
