Quan una persona truca al 112 o al 061 per una emergència greu, cada minut compta. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) activa un dispositiu que mobilitza equips de coordinació per terra o aire amb un únic objectiu: reduir al màxim el temps fins al tractament del pacient. En aquesta entrevista, el cap territorial del SEM a la Metropolitana Nord, Antonio Carballo, repassa el funcionament dels codis d'emergència, els temps de resposta, el desplegament dels recursos al Vallès Occidental i explica per què, si cal guanyar uns minuts, s'aixeca l'helicòpter medicalitzat sense donar-hi gaires voltes.
Quantes atencions fa el SEM a Sabadell i a la comarca?
Al Vallès Occidental atenem habitualment unes 135.000 intervencions l'any. Parlem d'intervencions perquè no sempre actuem sobre una única persona; en un incident amb múltiples afectats podem atendre diversos pacients alhora. En total, l'any passat vam atendre 224.000 persones a la comarca. Pel que fa a Sabadell, es van assumir uns 65.000 incidents i es van atendre 63.520 persones.
Quines són les emergències més habituals?
Les emergències més habituals solen ser les pèrdues de consciència, les patologies mèdiques –que habitualment es produeixen als domicilis– i també els accidents de trànsit i altres traumatismes.
Hi ha barris o zones de Sabadell on tingueu la lupa posada?
En general, no. La cronicitat dels pacients cada vegada està més ben controlada i l'esperança de vida també és més alta. Hi ha determinades patologies que són freqüents, però no podem dir que hi hagi barris amb una incidència especialment diferent.
Hi ha codis per actuar.
Els més coneguts són el codi PPT (pacient politraumàtic), el codi Ictus i el codi IAM, corresponent a l'infart agut de miocardi. Però n'hi ha molts més: sèpsia, intoxicacions, risc de suïcidi... Permeten coordinar-nos i detectar més ràpidament situacions potencialment greus, que poden ser mortals o deixar seqüeles importants. L'objectiu és que qualsevol ciutadà sigui atès de la mateixa manera allà on es trobi. Aquí, tenim la sort de tenir el Parc Taulí, un hospital de nivell 3. És a dir, un dels centres de màxima complexitat, que pot assumir l'atenció de pacients molt greus i disposa de la majoria d'especialitats i recursos necessaris per tractar-los. Quan activem un codi, cada pacient es deriva al centre que li correspon segons la patologia i el nivell de complexitat de l'hospital. En molts casos, aquest centre és el Parc Taulí.
Quants cops s'activen els més freqüents?
En un any. Pel que fa al codi pacient politraumàtic, a Catalunya es va activar 10.743 vegades. Al Vallès Occidental van ser 1.236 activacions i, a Sabadell, 264. El codi Ictus es va activar 7.901 vegades a Catalunya, 714 al Vallès Occidental i 201 a Sabadell. Pel que fa al codi IAM, es van registrar 2.904 activacions a Catalunya, 261 al Vallès Occidental i 80 a Sabadell.
- Carballo, durant l`entrevista
- Juanma Peláez
El temps és primordial. Amb quines marques treballa el SEM?
Sí. L'objectiu és sempre el mateix: guanyar temps perquè el pacient rebi el tractament definitiu al més aviat possible. En el cas del pacient politraumàtic intentem que la nostra actuació al lloc no superi els 20 minuts i que el pacient sigui al centre hospitalari abans d'una hora des que s'ha produït el traumatisme. Pel que fa al codi ictus, la majoria dels pacients són derivats a l'hospital idoni en menys de 90 minuts des de l'assistència del SEM. En el codi infart, l'objectiu és fer un electrocardiograma en menys de deu minuts i que aquest sigui traslladat a un hospital en menys de 90 minuts.
On hi ha el marge de millora?
Cada any anem millorant. Quan els resultats ja són tan bons és difícil continuar avançant. Una de les novetats del nou model assistencial és que les unitats de suport vital bàsic també podran fer un electrocardiograma. Aquest electro es transmetrà a un metge de la central de coordinació, que el podrà interpretar abans que arribi una unitat de suport vital avançat. Parlem de guanyar potser cinc minuts, però en determinades patologies és un temps molt valuós.
La rapidesa de la cobertura és la mateixa a tot el Vallès Occidental? Vull dir, és el mateix patir una emergència a la Gran Via de Sabadell que en un municipi més petit i menys connectat?
Pot haver-hi una diferència d'un o dos minuts, però s'ha treballat durant anys amb l'Institut Cartogràfic per determinar la millor ubicació dels recursos en funció de l'activitat de cada zona. Disposem d'una gran quantitat de dades, perquè cada any rebem dos milions i mig de trucades, i això ens permet planificar on cal situar cada unitat i en quines franges horàries hi ha més necessitat de recursos. Tenim molt clar que hem de garantir la mateixa cobertura a tot arreu. Molts cops aixequem 'el pájaro' –com li diem nosaltres a l'helicòpter– per anar a Sentmenat, Polinyà o on faci falta. Són trajectes molt curts; però si no tenim un recurs que arribi en 10 o 15 minuts, activem el més proper.
Què pot provocar el retard d'una ambulància?
Podria ser que la unitat més propera estigui fent una altra actuació, especialment en moments de màxima activitat del servei. Tot i així, treballem amb una gestió dinàmica dels recursos. Si es produeix un incident amb múltiples afectats i cal destinar-hi moltes unitats, la central reposiciona la resta dels recursos perquè continuïn donant cobertura al territori. Difícilment es retarda l'assistència a la resta de pacients. Per a nosaltres, les fronteres geogràfiques no existeixen. Són completament permeables. Si cal, ve una unitat de Barcelona, de Manresa o l'helicòpter de Móra d'Ebre si el de Sabadell està ocupat.
Es mobilitzen recursos que a vegades no serien necessaris? La ciutadania fa un ús correcte del servei d'emergències?
Jo crec que la ciutadania cada vegada coneix millor el SEM i es deixa aconsellar pels professionals. Truquen al 061, expliquen què els està passant i, si cal, se'ls deriva perquè vagin pels seus propis mitjans al CAP o a l'hospital. De fet, entre el 65% i el 70% de les trucades que arriben als nostres centres de coordinació es resolen telefònicament, sense necessitat de mobilitzar cap recurs. Això demostra que la gent es deixa orientar pels professionals sanitaris i hi confia.
- Antonio Carballo davant de l`hospital Parc Taulí de Sabadell
- Juanma Peláez
Què passa exactament des que una persona truca fins que arriba un equip?
Quan una persona truca al 112 i es detecta que es tracta d'una incidència sanitària, la informació ens arriba de manera immediata. El 112 ens traspassa les dades que ha recollit i també la comunicació amb la persona que ha trucat. A partir d'aquí, nosaltres iniciem un interrogatori sanitari més específic. Però si la informació ja indica que pot tractar-se d'una emergència, s'assigna immediatament un recurs. No esperem a acabar tota la valoració per mobilitzar una ambulància. Mentre parlem amb la persona que ha trucat, acabem de determinar la situació clínica del pacient. En funció del que detectem, podem incorporar més recursos o retirar-ne algun dels que inicialment s'havien mobilitzat. Si des de la primera informació ja es detecta una possible aturada cardiorespiratòria o una situació molt greu, la mobilització dels recursos és pràcticament immediata.
