Es mou com un peix a l’aigua entre l’enrenou del Mercat Central. I mai més ben dit, en aquest cas. Més trempat que un gínjol, xerraire i bromista per bandera, un nervi que no para quiet, David Vallés va obrir-hi el 2021 la peixateria MaLuz, després d’uns 10 anys al carrer Corominas. “De petit era vergonyós, eh!”. I costa de creure quan l’has vist alçar amb els dos braços una senyora llagosta de tres pams, com si fos el Simba del Rei Lleó, per fer riure la clientela.
Per conèixer com ha esdevingut el rei del mercat des de la seva parada, precisament, cal anar a la seva infància. “Aleshores ningú et deia que tens TDAH, però jo no podia estar assegut llegint. Entenia les coses si me les explicaven. Si era oral, oli en un llum. Si em feien estudiar, un desastre! Pensa que a casa em van apuntar al teòric de cotxe als 16 anys perquè es pensaven que si no, no me’l trauria”, riu. Té rastres de traus per tot arreu que fan imaginar aquell terratrèmol amb potes. “Mira, aquesta va ser amb el tractor!”, ensenya la cicatriu enmig de la tíbia. El seu avi era pagès a Polinyà, tenien un miler d’ovelles. El seu pare va obrir la primera peixateria per recomanació del seu amic Antonio Coronel, del restaurant Los Choqueros. Va començar alternant el taulell amb la distribució de peix per a restaurants, abans no va muntar la seva peixateria.
Li encanta la seva feina. Ni rastre de laments, i això que estarien justificats, com a mínim per l’hora que es lleva. “A les 2.30h sona el despertador... A vegades, depenent de la feina faig el ronso, però a les 3h com a molt tard ja estic a tope, cap a MercaBarna o a Palamós”. Allà no s’hi val a presentar-s’hi endormiscat: “Si no vigiles te la claven! Tot i això, tinc els meus proveïdors de confiança”. Té converses creuades amb tothom mentre fa el cafè al bar del mercat. “Reina, com anem?!”, dispara. “La vida de mercat és xula”, comenta. “El tracte també m’agrada. I sort que encara hi ha més persones que gent, perquè si no... S’han perdut valors, educació. A mi si em dius ‘bon dia’, ja en tinc prou, a partir d’aquí parlem de qualsevol cosa”, diu.
I per damunt de tot, l’honestedat. “Si em preguntes, jo t’explico d’on ve, la seva qualitat i, fins i tot, quant m’ha costat a mi. No em sortiria dir-te una cosa que no fos veritat”. Amb tota la resta, sí, però amb el peix, poca broma.
