La campanya dels facultatius per deixar de fer activitat extraordinària també es nota als centres d'atenció primària. Després de les primeres setmanes d'aplicació als hospitals, que ja van detectar afectacions, Metges de Catalunya va adaptar la protesta als CAP. La mobilització –Ni un minut més, ni una visita forçada més– denuncia la sobrecàrrega que es produeix sobretot dins la mateixa consulta. Segons expliquen els metges, és habitual que s'incorporin diverses visites en un mateix espai horari o que s'afegeixin pacients al final de l'agenda per donar sortida a la demanda.
"El que volem és tenir el temps necessari per atendre cada pacient en condicions", explica Jordi Aparicio, metge de família i president del Sector Primària SISCAT de Metges de Catalunya. Segons assegura, la manca de professionals obliga a "forçar moltes visites dins la mateixa agenda" i això acaba reduint el temps disponible per a cada pacient. El facultatiu defensa que una visita presencial hauria de ser d'uns 12 minuts assignats i que aquest temps s'hauria de respectar. Tanmateix, assegura que "en aquest interval hi acabes posant més pacients i acabes repartint el temps que correspondria a un sol pacient entre tots tres".
Per aquest motiu, els facultatius adherits a la campanya deixen de fer visites forçades, consultes programades a la mateixa hora, doblatges, prolongacions habituals de la jornada o valoracions sense temps clínic assignat, segons les pautes del sindicat. Els metges sostenen que aquesta situació repercuteix directament en la qualitat assistencial. "Els pacients ja no venen només per un motiu de consulta, sinó que n'acumulen diversos. Si, a més, cada vegada tenim menys temps per atendre'ls, es crea la tempesta perfecta", afirma Aparicio. Igualment, alerta que les dificultats per obtenir visita al CAP acaben desplaçant pacients cap a altres dispositius sanitaris. "Són vasos comunicants: el que no entra en un lloc acaba buscant un altre", assenyala. En conclusió: demanen més mans.
"Es nota. Hi ha un increment dels temps d'espera"
Segons fonts del CUAP Sant Fèlix consultades, els efectes de la campanya ja s'estan notant: "Es tradueix sobretot en un increment dels temps d'espera i en un trasllat de pacients cap als dispositius d'atenció continuada". En deixar de fer activitat extraordinària, els metges dels CAP poden assumir menys volum de visites i part d'aquesta demanda dels ambulatoris de Sabadell acaba derivant-se a centres com Sant Fèlix, que ja treballen amb una elevada pressió assistencial, expliquen les mateixes fonts.
Afectacions que també es van notar a l'hospital
La protesta va començar als hospitals, amb la negativa dels metges a assumir activitat extraordinària fora de la jornada ordinària. Al Parc Taulí, Metges de Catalunya va assegurar que la mobilització havia comportat l'ajornament d'un miler de proves complementàries setmanals, principalment al Servei de Radiologia; i que també havia afectat intervencions quirúrgiques programades que no eren urgents ni oncològiques. El sindicat sostenia que la situació demostrava que el funcionament habitual dels hospitals depèn, en part, de l'activitat voluntària que els professionals fan més enllà de la seva jornada.
Per la seva banda, el Departament de Salut va xifrar en un 14% les operacions no urgents cancel·lades al conjunt del sistema públic durant una de les primeres setmanes de la protesta, així com un 16% de les endoscòpies no urgents. Salut va defensar que totes aquestes activitats s'estaven reprogramant i que no afectaven procediments urgents ni oncològics.
