Després d’assumir la direcció científica de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí el passat 1 de juliol, el biòleg i doctor en Bioquímica i Biologia Molecular Xavier Cañas afronta una etapa de creixement del centre. Cañas agafa el relleu de Salvador Ventura, que va deixar el càrrec per motius professionals a principis d’any. El nou director, amb més de 25 anys d’experiència en recerca biomèdica i després de liderar durant gairebé una dècada la recerca clínica comercial i contractada del Vall d’Hebron Institut de Recerca, defensa que cal reforçar la connexió entre hospital, universitat i institut; captar més finançament i impulsar l’ampliació de la Nau Bosser.
Quina herència has rebut? M’he trobat l’institut en un moment i una posició extremadament dolços. Els anys de Lluís Blanch al capdavant i, després, el període de Salvador Ventura, han servit per recollir una herència, crear, fer-la créixer i portar-la a un punt de preparació pel següent salt. L’I3PT des de fa anys ha tingut una trajectòria creixent i ara és al punt de decidir el següent tram de creixement.
Quines seran les teves prioritats? La primera és consolidar i construir aquest ecosistema líquid entre hospital, institut i Universitat Autònoma. No es concep la recerca sense aquesta traducció final d’impacte en salut i qualitat de vida pels pacients.
Com es tradueix el que passa aquí, en investigació, en el que passa després al Parc Taulí o al carrer? Hi ha diferents dimensions. Una respon als canvis de pràctica clínica a partir d’innovació en processos en què estan immersos els professionals de l’hospital. A l’hospital s’avalua si un procés dels que utilitzem es pot modificar, es pot fer evolucionar o millorar quant al resultat final pels pacients. Una altra cosa és la innovació en producte, desenvolupada de la mà dels investigadors. L’últim exemple el tenim amb una spin-off sorgida aquí, que es diu PIT3D. Es treballa fent pròtesis externes de mama, que ara com ara no estan ben resoltes. Perquè pesen molt, són incòmodes... Transforma una necessitat sovint invisible de les dones mastectomitzades en una solució personalitzada, accessible i immediata que millora el confort, la imatge corporal i el benestar emocional.
Quantes ‘spin-off’ o patents fareu en un any? En el nostre àmbit d’activitat sempre diem que en cauen més de les que acaben tirant endavant perquè vivim en una cultura de prova-error. Llavors no ens preocupa si a finals d’any n’hem creat una o dues, sinó si som capaços de generar una tecnologia i un coneixement que permeti que un projecte acabi transformant-se en una spin-off.
La captació de finançament és cada cop més competitiva. En quin escenari es mou l’I3PT? És així. La captació de finançament és cada dia més complexa perquè hi ha grans instituts amb gran talent, igual que nosaltres, lluitant pels mateixos recursos. Els recursos públics no estan creixent a la mateixa mesura que les necessitats o la capacitat d’establir nous projectes. Aquí apareix una figura extremadament crucial, que és la col·laboració publicoprivada. No té sentit que generem un ecosistema com el que tenim a Sabadell i a Catalunya si no som capaços de construir ponts i d’atreure l’interès i el finançament d’empreses o conglomerats del sector privat.
És necessària més inversió en salut? Jo et diria que “necessari” seria una manera suau de dir-ho. És imprescindible. Hi ha una dita que diu que els països rics inverteixen en recerca i en salut. Jo crec que és al revés: els països que inverteixen en recerca i en salut esdevenen rics. Rics en coneixement, rics en salut, rics en model d’economia productiva basada en coneixement...
- Un instant durant l`entrevista
- David Chao
No només diners; també cal captar talent. Molt d’aquest talent marxa. Com s’ho fa l’I3PT per tenir els millors professionals? T’enganyaria si et digués que estem en primera línia dels aparadors per atreure investigadors. Ens costa perquè tenim a prop un gran punt d’atracció, que és Barcelona. Però Barcelona ens queda prou a prop perquè el talent que se sent atret per Catalunya decideixi fer la seva tasca de recerca al Taulí. I ja en tenim exemples. La nostra història és la d’una institució que transforma les dificultats en oportunitats.
Molts dels investigadors també treballen a l’hospital en l’activitat assistencial. Sí. Avui, el 95% dels investigadors tenen tasca assistencial. Les preguntes es fan en una llitera, en un consultori o en un llit; venen a l’institut, es treballen i tornen en forma de solucions cap al llit, cap al consultori o cap a la llitera. Dit això, és cert que la pressió assistencial sovint fa que els professionals de l’hospital no puguin dedicar el temps que els interessaria a la recerca. Això es complementa amb personal de plena dedicació contractat per l’institut. Cada cop incrementem més aquesta plantilla. Fins ara teníem un nombre reduït d’investigadors en plena dedicació. Ara tenim gairebé tres vegades els que teníem fa un o dos anys.
Com va el projecte d’ampliació de l’I3PT amb la Nau Bosser? Fa temps que l’Institut ha quedat petit. La Nau Bosser era el nostre projecte de futur i cada cop més s’està apropant. Ja podem compartir que hem aconseguit un primer finançament per contractar el projecte bàsic i la maqueta. És la primera pantalla del que serà un punt d’inflexió.
Hi ha terminis? És el primer pas per començar a buscar complicitats i col·laboracions. Evidentment, nosaltres no tenim els fons per fer una obra d’aquesta envergadura, perquè no són uns quants milers d’euros; són milions d’euros. La recerca biomèdica no és barata. No creiem només en anar a buscar diners a una corporació o a una associació, sinó també que aquests col·laboradors ens ajudin a obtenir del Govern i d’Europa ajuts per tirar endavant una iniciativa que situaria Sabadell a l’avantguarda.
Cal donar encara més a conèixer l’I3PT a la gent de Sabadell? Nosaltres creiem que gran part dels sabadellencs ho coneixen, però hem de seguir treballant no només perquè sigui conegut, sinó perquè sigui assumit com a propi. Que generi vocacions en estudiants, que generi ganes de fer preguntes a qualsevol membre de la ciutadania. És la nostra manera de retornar la confiança i el finançament que rebem.
