El doctor Salvador Ventura ha tancat una etapa d’un any i mig al capdavant de la direcció científica de l’Institut d’Investigació i Innovació del Parc Taulí (I3PT). La seva sortida respon a motius estrictament professionals, després d’haver obtingut l’Ajut Acadèmia d’Excel·lència 2025, que exigeix una dedicació plena a la recerca i és incompatible amb el càrrec directiu. Ventura fa balanç del seu pas per l’I3PT, repassa els principals projectes impulsats i apunta els reptes de futur de l’institut.
Enhorabona. Què li implica el reconeixement? És una ajuda d’alt nivell, un reconeixement a la trajectòria científica, que permet dedicar el 100% del temps a la universitat i a la recerca. Torno a la UAB, que és d’on venia i on també he estat implicat tot aquest temps. Són ajuts pensats per a professors universitaris i requereixen una dedicació plena. No ha estat una decisió fàcil.
Com valores aquest any i mig al capdavant de l’I3PT? La valoració és molt positiva. Estic molt content d’haver acceptat el càrrec i d’haver contribuït a reforçar l’estructura. Crec que hem aconseguit deixar un equip més cohesionat i una organització més ordenada.
Hi ha alguna línia de treball que destacaries, especialment? El meu perfil és més de recerca bàsica, mentre que a l’I3PT predomina molt la recerca clínica. El que he intentat és reforçar el vincle entre aquests dos mons, perquè la recerca bàsica és clau per generar coneixement que després pugui tenir impacte clínic.
També treballeu per créixer, en infraestructura. Sí, remodelar la Nau Bosser i convertir-la en un futur centre de recerca translacional. Recerca de primera línia, desenvolupar teràpies avançades... És un projecte que hem pogut delinear bé, però requereix finançament, malauradament. Vam aplicar en una convocatòria de la Generalitat, però no es va finançar. És el projecte que s’ha de llançar, i crec que tothom hi estarà d’acord. Permetria incorporar perfils científics que ara mateix no tenim i donaria molta més projecció internacional.
Més expansió. Hi ha un potencial de recerca molt important aquí. Però, honestament, molta gent no coneix l’I3PT. A vegades tenim una mirada petita, però és un dels millors centres de recerca. És un institut acreditat pel Carlos III, i a Espanya només n’hi ha 31. Ens ho hem de creure. Hem estat fent molt èmfasi en la difusió perquè la gent conegui el que fem. A l’equip ja els he dit que estic aquí al costat, a la UAB. Intentarem enfortir més aquest vincle perquè realment ens miràvem poc els uns als altres.
Quins reptes més haurà d’encarar el futur director o directora? Tenim feina encara a endreçar el vessant més clínic. L’hospital està molt tensionat, des del punt de vista assistencial. Els mateixos metges són els investigadors, tenen els dos barrets. Quan l’assistència es tensiona molt, malauradament, no tenen temps per fer recerca. El 95% dels investigadors són metges: hem d’intentar reservar-los més temps a la recerca i la innovació. Aquest any hi ha hagut un canvi de direcció i just s’està delineant el projecte estratègic. A banda, la innovació funciona molt bé. És un dels leitmotivs de l’institut, que va aplicar Lluís Blanch. Ara, el repte principal és que aquesta innovació de l’I3PT penetri realment en el sistema sanitari i, sobretot, en el nostre hospital.
