En quins municipis té més pes el comerç i l'hostaleria? Com ha evolucionat en els últims anys el volum de negocis i treballadors en aquest àmbit? El sector exerceix un paper important en l’activitat econòmica de la comarca: genera el 18,2% del VAB, lleugerament inferior a la que presenta a la totalitat del territori català (19,9%). Si mirem la trajectòria històrica, s’observa una disminució de 2,7 punts percentuals en comparació al 2011, quan la seva contribució fregava el 21%. Així ho mostren les dades de l'últim informe "El Comerç i l’Hostaleria al Vallès Occidental", elaborat per l'Observatori. Els gremis i les associacions de la comarca consultades comparteixen un optimisme moderat sobre la situació actual.
"Gaudim de bona salut. Les dades poden variar entre municipis, però a tot el Vallès s'observa una línia similar", analitza Antonio Castro, membre de la Junta del Gremi d'Hostaleria del Vallès Occidental i Barcelonès. En el teixit productiu, aquest sector esdevé una porta d'accés al mercat laboral per a un nombrós col·lectiu. El 2025, la contractació acumulada en activitats del comerç i l’hostaleria va superar els 55.000 contractes, dada que suposa el 20,7% del total de compromisos signats a la comarca. Més de la meitat (58,2%) eren menors de 30 anys. "És un sector que pateix històricament una mancança de professionals. Això obliga a contractar més persones. Diria que hi ha hagut un repunt de gent jove treballant a l'hostaleria. Gent que estudia i treballa el cap de setmana perquè ho pot combinar. Fa més de 50 anys que estic a la professió i noto un moviment juvenil que feia temps que no observava. Ho valorem molt positivament", diu Castro sobre la renovació de cares.
- Un comerç de fruiteria de Castellar
- Victor Castillo
El 59,6% dels contractes van ser indefinits i el 40,4% van tenir caràcter temporal. El repte, sosté el restaurador, és desestigmatitzar una professió que veu canviada. "Els horaris no són tan extensos i és menys sacrificat que abans. Això permet certa flexibilitat. Però volem plantilles més estables. S'ha d'anar cap a una consolidació del personal. L'hostaleria no és el que era fa vint anys", argumenta. Amb tot, l’ocupació a casa nostra en aquest àmbit va experimentar una davallada de l’1,1% anual, xifra que equival a la pèrdua de 1.400 llocs de treball respecte al desembre del 2024, deixant un total de 120.605 afiliacions en més de 8.000 empreses.
El descens d’ocupació contrasta amb la dinàmica global de la comarca (+1,5%) i del conjunt de Catalunya (+0,8%). Malgrat tot, en comparació amb el període previ a la pandèmia, el nivell d’ocupació actual és un 15,8% més alt que el desembre del 2019. Un increment de 16.475 llocs de treball des de llavors. Arran de la covid, s'ha viscut una estabilització del sector, confirmant una tendència que ja es dibuixava anteriorment: en l'última dècada, el nombre d'empleats ha pujat més d'un 35%. "La percepció general és que s'ha girat full definitivament. Tot i que s'ha deixat d'aplicar bastant aquell eslògan de fer poble i comprar al poble que es va imposar després del confinament. Això ha canviat i s'ha tornat als hàbits de sempre", considera Elisabeth Pérez, presidenta de l'Associació de Comerciants de Palau-solità, un dels llocs on més pes té aquesta activitat.
Què passa en cada localitat?
La importància del comerç i l’hostaleria a la comarca (27,5%) permet determinar que al voltant d'un de cada quatre treballadors ho fan en algun establiment comercial dedicat a alimentació, restauració, càtering o allotjaments. Aquesta ràtio posiciona el Vallès Occidental en el catorzè lloc del rànquing al país. Tal com indica l'estudi, existeixen localitats on aquest sector esdevé un dels pilars clau de l’estructura productiva pel que fa a l’ocupació. En aquest punt, destaquen precisament Palau-solità i Plegamans (59,9%) i Montcada i Reixac (48,4%). En ambdós casos, vora la meitat dels treballadors ho fan en aquest àmbit. També manté una presència molt significativa a Sant Quirze (35,6%), Terrassa (33,9%), Viladecavalls (32,6%) i Ripollet (30,8%). Totes elles estan per sobre de la mitjana comarcal (27,5%) i catalana (24,2%).
El cas palauenc és singular. "La sensació de la gent del poble és que no hi ha tant comerç. Suposo que les dades tenen molt a veure amb la quantitat de supermercats que tenim, que fa que hi hagi molts treballadors en aquest sector. Són molts llocs de treball", radiografia Pérez. En canvi, en el petit comerç, les plataformes en línia tenen un impacte evident. "Hi ha molta rotació. Se n'han obert de nous, però també hem viscut alguns tancaments. Això també té impacte en el volum de contractacions", matisa la portaveu. A la part baixa del rànquing hi ha municipis com Polinyà (19%), Santa Perpètua de Mogoda (16%) o Cerdanyola (13,8%). Indrets amb una gran quantitat d'indústria als polígons.
El municipi cerdanyolenc, Sabadell, Palau-solità i Barberà són els que disposen de més establiments per cada 1.000 habitants -per sobre dels 10 locals-. Segons les dades del Cens d’Establiments Comercials de Catalunya, la nostra comarca disposava d’una oferta comercial de 8.907 establiments el 2023, xifra que representa 9,5 establiments per cada miler de residents. Aquesta densitat comercial, però, se situa per sota del conjunt de Catalunya (11,9). Per darrere de les dues mitjanes hi ha localitats com Badia, Ripollet, Castellar, Polinyà o Sant Quirze, amb menys de 9 establiments per cada 1.000 persones.
Com és el sector?
El context descrit a Palau-solità i Plegamans no és aïllat. L'increment de supermercats té una derivada: el sector de l’alimentació és el que té major pes a l’oferta, amb 3.037 locals, el 32,5% del total. A continuació, se situen els equipaments de la llar, relacionats amb mobles, electrodomèstics o decoració -1.610 establiments (17,2%)-; i els equipaments de la persona, vinculats a articles d'ús personal com roba, calçat, complements, joieria, i productes de bellesa o salut -1.400 establiments (15%)-.
Sigui com sigui, les veus més veteranes del sector remarquen que l'arribada de cadenes ha alterat l'escenari en els últims anys i condiciona el futur. "Cada vegada hi ha més establiments de gran format, sobretot al comerç. A l'hostaleria no passa tant. Hem detectat que hi ha grups potents que hi entren, però també emergeixen restaurants i bars més petits", diu Castro, posant d'exemple l'evolució a Cerdanyola. En la mateixa línia, el sentmenatenc Miquel Vivet avisa. "El neguit entre els comerciants hi és. Hi ha grans superfícies que treballen amb rigor i qualitat, però és impossible que sigui el mateix tractament del producte", tanca. Hostalers i comerciants sobreviuen, obligats, en molts casos, a reinventar-se.
