No només tanca un restaurant. S’acaba una manera de fer, natural i sincera, com és garantir primera qualitat i tractar el client com si fos família. Simple i cada vegada més difícil de trobar. El Restaurant Airesol oferirà el seu últim servei diumenge al migdia, abans de deixar enrere 50 anys d’amor a la cuina tradicional, radicalment fidel a la temporada, de proximitat, elegant i indiscutiblement saborosa.
“Ho trobaré a faltar? Segur. Mai m’ha vingut d’una hora. No m’he avorrit, ni m’he cansat. He tingut sempre clientela molt bona i selecta, molta s’ha convertit en família”, expressa Conxita Forrellat, de 72 anys, ànima i mestressa del restaurant, que es mou com peix a l’aigua per la sala, sempre amable, un punt presumida, pròxima. Mai ha tingut recança d’arremangar-se: “Vinc de caragolar canelons a la cuina!”, diu.
Qui servirà a partir d’ara el triomfal esquitxat de llagostins? A la Conxita se li escapa el riure per sota del nas: “Hi ha clients que, quan van saber que tancàvem, me’n van demanar per emportar-se. És curiós, eh, perquè és una recepta senzilla!” –el periodista l’acaba obtenint i no descarta comercialitzar-la als més desesperats–. Però no només és això: és l’arròs a la llauna, el filet de vedella amb salsa de ceps, el bacallà en samfaina –i en totes les modalitats–, els calamars arrebossats al moment... I a vegades, de sobte, et sorprèn –sorprenia– amb el fora de carta: “També tenim llamàntol saltejat amb patates i ou ferrat! O múrgoles de temporada farcides amb carn de foie”.
El restaurant que sembla que hagi donat nom –renom, segur– a la urbanització de Castellar del Vallès va obrir les portes el maig de 1976 en aquest local de concessió municipal que ja ha aixecat l’interès de dos o tres restauradors de fora que, a banda d’oferir-hi carta, hi veuen una oportunitat d’or per a celebrar-hi casaments. Van agafar-lo els germans Josep i Maria Forrellat i, poc després, s’hi va incorporar la Conxita. El 1984 es van traslladar al reputat Forrellat de Sabadell i la família no va tornar a l’Airesol fins al 2000. La Conxita i la seva filla Rosa el van començar a gestionar a partir de 2009.
- El restaurant Airesol, abans de tancar definitivament
- víctor castillo
No van voler agonitzar, ho tenien ben clar, el llistó havia de quedar ben amunt. El motiu principal –expliquen– ha estat la dificultat de trobar personal, que els ha fet patir molt. A principis d’abril, en plegar un cuiner i un cambrer, van veure clar que era el moment de plegar. “És un problema que compartim tots els restauradors amb qui parlo”, comenta. Els horaris són sacrificats i comporta caps de setmana. Van decidir allargar fins al 31 de maig perquè tenien emparaulats aniversaris i comunions. Moltes famílies hi han viscut moments feliços.
Han plegat tal com han treballat, sense fer gran rebombori, però despatxant molt bona teca. Els darrers dies ofereixen un menú especial a 35 euros –normalment rondava els vint-i-pocs– sense que falti de res. Per picar, una mica de tot: tàrtar de salmó, coca d’espàrrecs amb formatge feta i pernil, carpaccio de pop amb parmentier de patata i llagostins cruixents. I de segon, a escollir: bacallà amb samfaina, arròs quadrat amb escamarlà, confit d’ànec amb salsa de ceps o bistec a la planxa amb vinagreta de mostassa. I de postres, pastís de formatge, maduixosts macerats amb gelat de vainilla, profiterols amb xocolata o mel i mató.
“Els temps passa i tots mereixem un descans”, diu la Conxita en un escrit dirigit als clients, agraïda a tothom qui ha format part del seu equip. “He sigut molt feliç”. Diumenge s’alçarà la copa de cava per acompanyar un adeu, però també una manera de fer.
