La Maria Rosa no està per romanços. Directa al gra: “No em diguis de vostè, eh! Que soc de pagès... Manies, les justes!”. És precisament l’autenticitat que hem vingut a buscar al Bar Vilarrúbies, on fa –“només˝– 52 anys que hi fa vida (ara jubilada) després d’arribar de Sabadell provinent del poble de Samalús, al Vallès Oriental. “Si tens les orelles atentes, aquí s’aprenen moltes coses de les converses. Això és una universitat!”, riu amb aquesta energia envejable als 84 anys. Li vam posar deures i els té a punt: fa dies que té a punt una llista amb tota mena d’expressions en perill d’extinció recollides del que ha dit tota la vida a casa i del que ha escoltat al restaurant.
El Bar Vilarrúbies va anar a parar a mans dels sogres, pagesos de l’Ametlla del Vallès que es fan afartar del camp després que unes pedregades es carreguessin la collita, just quan es preparaven per anar a Vic a vendre-ho tot. Ella s’hi va posar a treballar: “Em vaig sentir com un peix a l’aigua”, expressa. “Sempre hem tingut bons clients... I jo miro de parlar sempre en català! Crec que s’està perdent, això”, reivindica.
És un negoci amb molta història, fins i tot abans que l’agafés la família: “Això abans havia estat un bar de senyoretes... Posa-ho així, que casa de barrets no m’agrada com queda. Havia canviat molt de mans”, diu Maria Rosa Espinasa Puig, “amb vuit cognoms catalans”. Continua vivint al pis de sobre del bar, que ara el fill regenta. Però no ens distraguem, hem vingut a prendre apunts per sortir amb un bon carregament de coneixement lèxic. Dispara. Toca escriure refranys i les seves explicacions.
“Tots els càntirs nous fan l’aigua bona”
Ens enlluernem per la novetat, obviant-ne els defectes.
“La lluna vella de març no marxa sense glaç”
Refrany meteorològic sobre les glaçades tardanes.
“Una flor no fa estiu ni dues primavera”
Un indici –ni dos– no serveixen per establir una regla general.
“Vigileu, que tenim la roba estesa”
Es deia quan calia alertar que hi havia canalla que no era convenient que escoltés la conversa.
“No parleu, que les parets tenen orelles”
Alerta quan es parlava d’un tema que ningú més podia sentir.
“Sap més el diable per vell que per diable”
Lloança a l’experiència.
“Bona excusa té el malalt: es pixa al llit i diu que sua”
Dit d’aquell que s’aprofita de la seva condició per posar una excusa
“Quan tenim les noies casades, surten els pretendents”
Sobre les oportunitats a destemps.
“El més calent és a l’aigüera”
Quan queda molta feina a fer
“Del dit al fet hi ha un tret”
L’enorme diferència per passar de la teoria a la pràctica.
“A l’estiu, tota cuca viu”
Sobre l’alegria i la vitalitat de l’estació.
“No pot ser repicar i anar a la processó”
A vegades volem massa i és impossible estar simultàniament a determinats llocs o bé aprofitar-se de dos avantatges incompatibles.
“Tenir la dona borratxa i el vi al bot, no pot ser”
La Maria Rosa té dubtes a incloure el refrany, perquè no és políticament correcte. Però l’ha portat perquè l’havia sentit tota la vida. Expressa la mateixa incompatibilitat entre dues coses que l’anterior refrany.
“Ja pots xiular, si l’ase no vol beure”
Quan les paraules no serveixen de res davant d’algú molt tossut que no obeeix a raons.
“Tenir un roc a la faixa”
A pagès, sobre tenir un recurs extra.
“Tenir un as a la màniga”
La mateixa versió, però segons la Maria Rosa, dita per un urbanita.
“Per Sant Martí, la pinya cau del pi”
Pels vols de novembre (Sant Martí és el dia 11), les pinyes comencen a caure del pi.
“Al maig, cada dia un raig”
Sobre la pluja primaveral.
“Músic pagat no fa bon so”
Per recomanar pagar després de la feina.
“Qui no té feina, el gat pentina”
Aquell que s’avorreix, dedica el temps a absurditats.
“Ja sé on jeu el llop”
Conèixer bé algú, en sentit negatiu. En un altre refrany: saber de quin peu calça.
“Els carlins que els mati Déu, si no perquè els hi posava”
Quan retreus a algú acabar una feina inacabada que li correspon.
“Fer dissabte”
Aprofitar el dia per endreçar casa.
“De llevant o de ponent, de la dona siguis parent”
L’home, segons la dita, fa el que diu la dona, ja sigui la muller o la família d’ella.
“De la família, si no en pots parlar bé, no en parlis”.
Sobre la lleialtat familiar, per sobre dels defectes que puguin tenir. Un altre refrany familiar: “De la família se’n pot dir, però no se’n vol sentir”.
