Li passava com al nen d'El sisè sentit, però sense trobar esperits a tot arreu, sinó festucs. “En ocasions veig pistatxos”. Al supermercat, als bars, a les pastisseries, a les xarxes socials... En xocolates, gelats, galetes, ambientadors... Per què, de sobte, tanta fal·lera? Periodista i especialista en màrqueting, Enric Tomàs s’hi ha interessat a fons. Ha fundat el canal divulgatiu PistachoToday i va ser a la Fira Àpat de Sabadell per analitzar els festucs des del punt de vista geopolític, econòmic, nutritiu i gastronòmic. “Tenen un potencial enorme. Són molt saludables, calòrics i proteics, que ara mateix és una tendència important. Són una inversió molt rendible i tenen un color verd molt instagramejable, un potencial per a ser virals”, argumenta.
“La punta de l'iceberg: xocolata Dubai”
El 2021, la britànico-egípcia Sarah Hamouda, resident a Dubai, no trobava res que satisfés el seu capritx d’embarassada. Aleshores va cobrir crema de pistatxo de xocolata, “una combinació que va expandir-se com una taca d’oli a través de vídeos d’influenciadores gastronòmiques a xarxes socials”, explica Tomàs. Van aconseguir generar aquella inquietud generalitzada per tastar-ho: soc l’únic que m’ho estic perdent? "Però això només és la punta de l'iceberg. A darrere hi ha molt més".
“Una bona inversió”
Segons el divulgador, a Espanya hi ha pistatxers des de l’època romana, però no se’n coneixia una característica fonamental. “Cal plantar un mascle i una dotzena de femelles al voltant, en direcció al vent. Com que això no se sabia, se’n van tallar molts perquè pensaven que no donaven fruits”.
Plantar-ne ara pot generar rendibilitat a partir dels 8 anys, explica Tomàs. “Requereixen atenció, com tot cultiu, però poca aigua. Si ho fas bé, et pot donar molts diners”, afegeix.
La pregunta del milió: passarà la moda? “És difícil preveure-ho. Tinc la sensació que baixarà una mica el furor una mica, però un indicador és que les grans marques de gelat han tret la seva línia de pistatxo per aquest estiu. Jo crec que es quedarà, com la llet de soja, que se’n pot trobar a tot arreu”.
Un cas geopolític únic
“Va néixer fa 7.000 anys a l’Àsia central, a l’antiga Pèrsia, al territori que actualment és l’Iran. Durant molts anys, van ser els principals productors, fins que als Estats Units, especialment a Califòrnia, en van començar a produir massivament. Són els dos grans productors”, explica l’expert. Segons enumera, Turquia és el tercer país que en produeix. Després n’hi ha altres com Grècia i Itàlia. “El seu consum a Àsia està creixent molt, això fa que quasi hi hagi més demanda que oferta”, comenta. Assegura que a Espanya està creixent molt.
A Castella-la Manxa, la producció “ha crescut un 3.000%”. A Catalunya –afegeix– les plantacions per produir pistatxos van créixer a Reus als anys 70 i 80 i, en menor mesura, a Lleida. “El clima d’interior té unes característiques ideals: estius calorosos, poca humitat i hiverns freds”. Segons la qualitat, el preu de venda del quilo es mou entre els 6 i els 12 euros.
Un producte prèmium a la Bíblia
“A l’Imperi romà n’hi havia; el rei de Babilònia en va fer plantar als seus jardins; i la reina d’Etiòpia en donava als convidats més selectes. Alexandre Magne en va portar cap a casa de les seves expedicions. I, fins i tot, apareix a la Bíblia com un producte prèmium!”, expressa el responsable de PistachoToday.
Es pot dir 'pistatxo'?
Alguns hauran fet una ganyota quan han vist escrit ‘pistatxo’. Sí, se’n pot dir. L’Institut d’Estudis Catalans accepta el terme. Prové del persa, ‘pistakē’, que en grec va esdevenir ‘pistákion’. I de l’àrab, ‘fústaq’ ha derivat en festuc. “En una regió de la Xina, se’n diu la nou de la felicitat”, comenta Enric Tomàs.
