Per què dir que algú “va ben borratxo” quan pots expressar-ho de més de 30 maneres més genuïnes, impactants i divertides? Torrat, pet, alegre, content, perjudicat, cuit, gat... Agafes una turca, una castanya i una bufa. Vas fi, calent d’orelles, entonat, trompa, com un cep... Si vas d’un costat a l’altre, portes la biga. Hi ha qui en diu, fins i tot, anar a vela. Si se’t comença a enganxar la llengua, parles llatí. Els catalans ens emborratxem amb molts matisos.
Taula i paraula estan estretament unides. Dos pals de paller de la cultura catalana, la cuina i la llengua, s’estimen. Només cal observar les converses diàries, plenes d’expressions i metàfores, dreceres per entendre’ns que en el passat van sorgir d’allò que es tenia a mà i era universal, compartit en la quotidianitat: la teca, els fogons, la gana. No tenir pebrots, donar carbasses, tallar el bacallà, descobrir la sopa d’all, remenar les cireres, no ser ni carn ni peix, girar la truita, ser de la ceba, haver begut oli, fer el préssec... Els catalans, golafres, no ens traiem per res el menjar del cap!
I els sabadellencs? Encara més ganuts. Ens hem inventat les nostres pròpies paraules per a designar aliments: petador, xurruques, estrep, belgues i xips. I no ho admetrem, però ens agraden els dàcars egarencs.
Un capítol a part mereixen els refranys, càpsules de saviesa que permeten sobreentendre’ns: sintetitzen experiències i estableixen paral·lelismes còmplices. Són un fil molt llarg des d’avui fins a avantpassats que no tenien neveres d’última generació i menjaven molt pa –més llarg que un dia sense pa; amb pa i vi es fa camí; a qui té fam, el pa negre li sembla blanc; qui té gana, somia pa–... A vegades, però, cal explicar els refranys molt a poc a poc. Sobretot a interlocutors com l’Audiència Nacional, que no entèn allò de “per fer una truita cal trencar ous”.
Tant o més que el menjar, què ens agrada als catalans –i als sabadellencs, és clar–? Catxar, rostollar, manxar... Però això ja és un altre capítol que en principi no té res a veure amb la gastronomia.
Més enllà de 'borratxo'
- Anar torrat
- Agafar una mona
- Anar gat
- Agafar una turca
- Empitofar-se
- Agafar un pet
- Anar cec
- Agafar una castanya
- Anar de tort
- Portar la biga
- Anar piripi
- Anar fi
- No veure-hi
- Anar trompa
- Anar alegre
- Anar content
- Anar perjudicat
- Anar calent de cap
- Estar cuit
- Anar calent d’orelles
- Fer esses
- Anar entonat
- Agafar una bona merda
- Portar una mantellina
- Portar-ne més al cap que als peus
- Anar passat
- Anar a vela
- Agafar una bufa
- Veure-hi borrós
- Anar mamat
- Estar pitof
50 expressions relacionades amb el menjar
- A la taula i al llit, al primer crit
- Tallar el bacallà
- Remenar les cireres
- Menjar molt i pair bé, no pot ser.
- A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat.
- El que no mata, engreixa.
- Qui cuina salat, cuina pel gat. Qui cuina dolç, cuina per molts
- És un tros de pa
- No té pebrots
- No es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat.
- Més llarg que un dia sense pa
- Gallina vella fa bon caldo
- Amb pa i vi es fa camí
- Qui té gana, somia pa
- Panxa plena, cor content
- Al pot petit hi ha la bona confitura
- A qui té fam, el pa negre li sembla blanc.
- Déu dona faves a qui no té queixals
- N'hi ha per sucar pa
- Un bon dinar fa de bon esperar.
- Ningú no pot dir, d'aquesta aigua no en beuré.
- Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny gaire eixerit.
- Descobrir la sopa d'all
- Qui no é un all, té una ceba
- M'ha donat carbassa
- Per fer una truita cal trencar ous
- No em toquis la pera
- Això és una bassa d'oli
- Està ple com un ou
- Ni carn ni peix
- Estic com una sopa...
- Som faves comptades
- És la xocolata del lloro
- A aquestes hores, ja peso figues
- Qui menja sopes, se les pensa totes
- Girar la truita
- Soc de la ceba!
- Ja sé el pa que s'hi dona
- Ser la mare dels ous
- Haver begut oli
- Abrigar-se com una ceba
- Lligar els gossos amb llonganisses
- Fer cara de pomes agres
- Fer figa
- És de pa sucat amb oli
- Fer el préssec
- Hem partit peres...
- S'ha acabat el bròquil!
- Ets un somia-truites!
- No em toquis la fava
