Com sona l’estiu a Sabadell?

L’estiu musical també té accent sabadellenc. Dels ritmes urbans al jazz fusió, del house al pop mediterrani, passant pel rock alternatiu. Una nova generació d’artistes, i alguns noms ja imprescindibles, han creat una banda sonora per a les escapades improvisades (sigui a la platja, a la muntanya o a les piscines sabadellenques), les nits que semblen no acabar mai o, simplement, les vacances a la ciutat. Aquesta és una selecció per descobrir què sona aquest estiu a Sabadell. 

Flashy Ice Cream, imaginar un món millor

Els Flashy dibuixen la seva vida ideal a ‘Imagina’, una cançó que converteix el desig en festa estiuenca. Somien “un país sense govern ni monarquia” (una picada d’ullet evident a un altre artista que també va popularitzar una cançó amb el mateix títo, però en anglès) i escenes tan hedonistes com “fer l’amor a la piscina”. El tema, senzill posterior a ‘Sempre Joves’, el seu darrer àlbum, és un petit oasi pop que funciona com una celebració perfecta de l’arribada de l’estiu. Un homenatge musical a la festa i al descans; dualitat típica dels dies d’estiu. Qui no voldria, com canten ells, “descansar com un heroi als camps Elisis”?

The Strokes, quan la realitat espera

El net de l’industrial sabadellenc Ferran Casablancas fa dècades que és una de les grans veus del rock internacional. Julian Casablancas, líder de The Strokes, continua marcant tendència dins l’indie nord-americà. 

A finals de juliol el grup de Nova York va publicar ‘Reality Awaits’, un treball polèmic i arriscat en què exploren nous sons, incorporen autotune i, alhora, mantenen la seva honestedat habitual. Per a alguns crítics és una ruptura discutible; per a d’altres, un futur disc de culte. ‘Lonely in the Future’ n’és el millor exemple: una cançó per escoltar quan l’estiu s’allarga i la realitat encara pot esperar unes hores més. 

Whendi Groo, l'estiu a la ciutat 

Whendi Groo és un dels projectes més singulars del panorama actual. El seu nou àlbum és una peça d’enginyeria sonora plena de capes, detalls i improvisació, gairebé impossible de reproduir exactament en directe. Entre la perfecció mesurada i l’espontaneïtat, el disc és ideal per escoltar al cotxe en direcció a una escapada d’estiu. Destaquem ‘Sbd’, una cançó que retrata Sabadell i els seus sons amb una barreja de jazz fusió i l’esperit despreocupat veus com Mac DeMarco.

AniTram, tempestes estiuenques 

Una de les noves veus del pop alternatiu català és la sabadellenca AniTram. Amb ‘Secret’ fa un gir més rocker i ens transporta a un pícnic marcat per confessions íntimes que acaba interromput per una tempesta d’estiu. A la protagonista d’aquesta història la pluja no li importa gens; i, sincerament, amb la calor d’aquests dies, gairebé ve de gust mullar-se amb ella.

31FAM, quan sempre és estiu

Amb 31FAM sembla que l’estiu no s’acabi mai. “Sempre és estiu” és, de fet, la declaració amb què s’obre ‘TETEO I CALIU’, la seva col·laboració amb Bexnil. El tema combina de manera sorprenent els sons de la cobla i la sardana amb l’univers urbà característic del grup. És un himne de festa infinita: terrasses plenes, amics ballant fins tard i aquella sensació que la nit mai acabarà. 

Jeney, un dia de piscina

La festa continua amb Jeney. El seu àlbum ‘WATERPROFF’ és, probablement, una de les definicions més encertades del que hauria de ser un disc d’estiu. Hi conviuen ritmes llatins, afrobeat, urban i pop. A ‘Alguien más’ s’endinsa fins i tot en el phonk brasiler, un so addictiu i inevitablement viral. Tant aquesta cançó com la resta del disc són perfectes per sonar entre gandules, tovalloles i capbussades. 

CECI, sentir-se lliure

Ballarina, coreògrafa i ara també cantant, la polièdrica CECI ha estrenat aquest any FEEL FREE. Els sons house es barregen amb l’urban per crear una atmosfera pròpia, amb ecos d’artistes internacionals com Katryanda. El resultat és una cançó refrescant, una autèntica alenada d’aire nou enmig dels dies de calor extrema.

Erin Hyvin, tancar l’estiu amb la natura

Hi ha cançons que no demanen festa, sinó introspecció. ‘Daughters of the Earth’, d’Erin Hyvin, és un refugi de calma marcat per l’espiritualitat i la sensibilitat onírica que defineixen la seva música. El tema avança una nova etapa artística més immersiva de l’artista, sense perdre la delicadesa emocional dels seus primers treballs. És la banda sonora ideal per als últims capvespres d’agost: caminar entre arbres, respirar més a poc a poc i recordar que, abans que torni el setembre, encara queda temps per reconnectar amb la natura i amb un mateix.