Gerard Torres dialoga artísticament amb Camil Fàbregas

La llum travessa el pati preciós, entra a través dels finestrals i banya l’immens estudi on l’escultor Camil Fàbregas (1906-2003) va passar les hores més importants de la seva vida. Fa més de vint anys que va morir, però s’hi nota la seva presència, com si hi hagués treballat durant tota la matinada. És un espai habitat per desenes de bustos –de personatges tan dispars com la soprano Mirna Lacambra, el banquer Joan Oliu, el president Lluís Companys o el monarca Alfons XIII–, escultures de marbre i bronze, una sèrie fascinant de màscares exòtiques, projectes per a monuments públics i una infinita llibreria particular que deixa intuir la literatura, l’art i la història amb què es va nodrir: Picasso, Rodin, Rubens...

L’estudi ha tornat a cobrar vida durant els últims cinc mesos. S’hi ha instal·lat el jove pintor artístic Gerard Torres Santmartí, gràcies a una oportunitat de la Fundació Ars, que té la seu a l’estudi-casa de Camil Fàbregas, a la cantonada entre els carrers Migdia i Doctor Creuheras. El projecte ha culminat amb l’exposició Gerard Torres conversa amb Camil Fàbregas, que es podrà veure des del 5 de novembre fins al 4 de desembre a l’Acadèmia de Belles Arts. Estarà acompanyada de les exposicions L’art de l’esbós, d’alumnat de moda de l’ESDI; Els marges, del pintor Domènec Triviño; i L’obradora, escultures amb pa de Lola Carbonell i Joan Carreras. 

“És un dels tallers més espectaculars on he estat mai. Hi he fet una feina de formiga. He treballat a poc a poc, però contínuament, i això m’ha permès indagar i aprofundir en qui va ser Camil Fàbregas. He agafat aquelles coses que m’han cridat més l’atenció, els inputs, i les he emmarcat a dins del meu treball i les meves referències”, explica Gerard Torres, qui per a crear s’ha fixat en els bustos, les pintures i frescos d’esglésies –“com el de la Creu Alta”–, les obres públiques –“no només Sabadell, sinó també Moià i Seret”–, els capitells escultòrics... L'obra de Fàbregas van ser, sobretot, encàrrecs, a excepció de "les màscares grotesques".

En una de les obres, Torres s’hi ha dibuixat al costat de Camil Fàbregas, a dins de l’estudi. L’escultor va ben vestit, amb boina, i ell s’hi ha projectat en calçotets. “És que al seu costat jo no soc res, només un marrec!”, riu l’artista. 

• Dibuixos de Gerard Torres, inspirats a partir de l`obra de Camil Fàbregas
• VÍCTOR CASTILLO

L’escultor va ser molt acadèmic i el jove pintor prové de “la part més salvatge de l’art”, el grafit il·legal. Vist des de fora, un pare seriós i un fill gamberro que se’n distancia, units per l’amor a l’art. El resultat del diàleg, que Torres exposa a l’Acadèmia, són dibuixos en paper i quadres en tela plens de referències acolorides. En una llibreta es pot veure tot el procés, “com si fos un llibre de registre”. Torres recorda que Fàbregas és conegut per molta gent com l’autor del monument de la Vaca Cega a la plaça del Pedregar, un homenatge a Joan Maragall i Manel Hugué que va ser enretirat després de 12 anys perquè va patir vandalisme. 

Qui l’hi hauria dit, a Camil Fàbregas, que un antic grafiter il·legal acabaria rescabalant en una exposició la seva estimada vaca cega.