El centre de Sabadell sumarà la setmana vinent una proposta gastronòmica singular: La Vedette, una creperia bretona que connecta Sabadell amb Girona i la Bretanya francesa a través d’una cuina artesanal. El projecte el lideren els sabadellencs Xavi Saltó i Susana Pinto, seduïts per una creperia de Girona que ara han volgut replicar a Sabadell.
Clients habituals de La Vedette de Girona, propietat de Natàlia, el tast es va convertir en una oportunitat de negoci i, per amor a la cuina i a la bona gastronomia –i sense cap experiència prèvia en hostaleria— s’han embarcat en un negoci que vol traslladar a Sabadell l’univers culinari que els va captivar. “Ens agradava molt perquè és una creperia bretona de debò. Una cuina superlocalitzada, molt natural i amb un producte que es tracta amb molt de respecte”, exposa Saltó. També exposen que aquesta cuina té un gran reclam sabadellenc: molts clients de la Vedette gironina són de la nostra ciutat –exposa l’emprenedor– i això els va acabar convencent.
- Els propietaris del negoci amb l`equip del restaurant
- DAVID CHAO
L’arribada de La Vedette, que s’instal·la a un edifici protegit del carrer del Pedregar, s’emmarca en un moment de dinamisme per a l’hostaleria al centre de Sabadell. Aquesta obertura coincideix amb altres propostes que s’hi estan instal·lant i que encara no han inaugurat, com la vermuteria gastronòmica Bdgust al carrer de Mestre Rius o el Remena Restaurant al carrer de la Borriana. Una realitat que, segons les darreres dades de l’Observatori de Centres Urbans, reflecteix l’impuls del sector a la ciutat: la restauració representa el 21 % dels locals comercials del centre de Sabadell, i des del 2018 el nombre de locals destinats a l’hostaleria ha crescut un 11 %. Aquest augment situa la restauració per sobre de la mitjana de les ciutats analitzades per l’Observatori.
Una cuina amb arrel francesa
La carta del nou local a Sabadell vol replicar l’essència del restaurant original i es converteix així en la primera franquícia: galettes de blat sarraí —aptes per a celíacs—, formatges i productes importats directament de la Bretanya, i una elaboració acurada que defuig la quarta gamma. “És una cuina aparentment senzilla, però té una molta profunditat. Tot depèn del producte i de la tècnica. Si fas una galeta d’ibèric, el pernil ha de ser molt bo, perquè és el protagonista i és molt evident”, detalla Saltó. L’escalivada, les confitures, el chutney o la cocció de verdures es fan a la mateixa cuina del local, i les creperes, igual que les farines de sarraí, arriben directament des de França.
A banda de l’oferta gastronòmica, els impulsors reivindiquen l’experiència. “Com a clients sabem perfectament com volem que ens atenguin. No cal tenir un restaurant per entendre què busques quan vas a sopar en parella o amb amics. I teníem molt clar qui volíem al capdavant de l’equip”, explica Saltó, que assegura que han triat personal amb perfils del tot alineats amb aquest model.
