Un estudi liderat per l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) aporta nova llum sobre una realitat poc visible: el malestar emocional dels pacients ingressats a la Unitat de Cures Intensives. La recerca, publicada a Scientific Reports, revela que la tristesa és l’emoció més present durant l’ingrés. “Ens va sorprendre bastant: esperàvem que l’ansietat fos el símptoma emocional principal, però el que vam veure és que la tristesa era més prevalent durant tota l’estada”, explica Elisabet Doña, investigadora del Grup de Recerca Translacional del Pacient Crític del Parc Taulí.
L’estudi s’ha basat en el seguiment de 62 pacients crítics, avaluats diàriament mentre estaven conscients i orientats. Alguns amb estades curtes, i altres amb hospitalitzacions més prolongades. Es tracta d’un enfocament poc habitual, diu la investigadora: “No hi ha estudis que facin un seguiment diari d’aquestes variables. Preguntar cada dia com se senten —si estan tristos, nerviosos, si tenen dolor o dificultat per respirar– ens permet captar el caràcter dinàmic dels símptomes”.
Què mostra l'estudi, exactament?
Els resultats mostren que tant la tristesa com l’ansietat es mantenen al llarg de tota l’estada a l’UCI, tot i que amb interaccions variables amb altres factors clínics. De fet, les dades indiquen que la tristesa es registra en una prevalença que oscil·la entre el 34,6% i el 45,7% dels casos, mentre que l’ansietat se situa entre el 32,7% i el 42,8%.
Altres símptomes físics també hi són presents, però amb menor freqüència: la dispnea (sensació de falta d’aire) es dona en percentatges d’entre el 5,77% i el 22,73% i el dolor entre el 10,53% i el 24,13%. Per exemple, els pacients sotmesos a ventilació mecànica presenten nivells més elevats de tristesa i també més dispnea. A més, el dolor té un pes més important en les fases inicials de l’ingrés, mentre que la dificultat respiratòria es relaciona amb la tristesa sobretot en les fases intermèdies i finals. “Aquestes relacions ens indiquen que el malestar emocional i físic no són independents, sinó que es retroalimenten al llarg del procés”, apunta la investigadora.
- Doña, durant l`entrevista
- David Chao
Deteriorament cognitiu: una dada clau
Un altre dels resultats destacats és que al voltant d'un 70% dels pacients presentaven deteriorament cognitiu en el moment de l’alta de l’UCI, segons proves de cribratge. Tot i això, aquest deteriorament no es correlaciona directament amb el malestar emocional o físic registrat durant l’ingrés.
Aquest fet obre noves línies d’investigació. “Pensem que poden existir mecanismes diferents que expliquin aquest deteriorament cognitiu i que caldrà analitzar en futurs estudis”, assenyala Doña. Més enllà de la dada, els professionals alerten de les implicacions més pràctiques: els pacients reben molta informació mèdica en sortir de l’UCI, però poden no estar en plenes condicions per assimilar-la, per exemple.
Cap a una atenció més integral
L’estudi posa de manifest la necessitat d’incorporar una avaluació emocional més completa i continuada a les UCI. “És important abordar-ho perquè poden tenir un impacte directe en la recuperació i la qualitat de vida”, defensa Doña. En aquesta línia, l’equip ja treballa en nous projectes que amplien el focus més enllà de l’ingrés hospitalari. Un d’ells fa un seguiment dels pacients i les seves famílies durant un any, analitzant l’estat emocional, la qualitat de vida i la recuperació funcional.
Les famílies, de fet, són un altre element clau. Fins a un 40% poden presentar afectació emocional després del pas per l’UCI d’un familiar, segons les dades recollides per les investigadores. “Poden actuar com a factor protector, però també acumulen una gran càrrega emocional i de cures”, explica la investigadora. I una altra de les línies futures és desenvolupar intervencions de psicoeducació dirigides tant als pacients com als seus familiars, per ajudar-los a entendre millor què passa durant i després d’una estada a l’UCI i dotar-los d’eines per gestionar-ho.
