L'abandonament escolar prematur (AEP) és un dels perills que sobrevola les aules a casa nostra. La realitat catalana dibuixa un escenari que preocupa la comunitat educativa i que obliga a adoptar mesures per fer-hi front. Les dades són clares. L'últim informe d'Equitat.org -abans, Fundació Bofill- alerta que la reducció de la taxa d'abandonament -al 13,5% el 2025- no és suficient. El país es troba lluny d’arribar a la fita europea del 9% fixada per al 2030. "La xifra no explica les realitats de cada territori. El 13,5% és una dada mitjana. Sabem que hi ha municipis que estan encara molt més lluny. A Sabadell, les estimacions apunten per sobre del 20%", puntualitza Rosalina Alcalde, directora de la Plataforma Zero Abandonament de la fundació. "S'acumulen factors de risc, com la taxa de vulnerabilitat o l'índex socioeconòmic", afegeix. Tot plegat, són peces d'un trencaclosques que connecta amb les sortides professionals. A l'altra banda, el món laboral no és aliè a una amenaça que apareix a les classes i que té conseqüències en el mercat.
Tot i haver rebaixat el percentatge en les darreres dècades -fregava el 33% el 2008-, des de la fundació avisen que l'abandonament és un dels problemes que més condiciona les oportunitats dels joves encara avui. "En el nostre cas, el gran problema que tenim és el pas de l'ESO al batxillerat i els cicles", detalla Miguel Velàsquez, director de l'IES Miquel Crusafont de Sabadell. La postura no és aïllada. Docents d'altres centres consultats destaquen la importància de les ràtios per atendre cada casuística. En aquells amb més estudiants sota la lupa, diuen, és clau la figura de l'integrador social per evitar la renúncia. Amb tot, però, l'oferta posterior marca el futur dels alumnes, sobretot, en les especialitats més sol·licitades. L'elevada demanda de places en els graus amb més sortides fa que molts hagin d'optar per vies alternatives que els atrauen menys. Altres, directament, abandonen. "De graus de cuina, només n'hi ha un al Vallès", exemplifica Velàsquez. Això empeny els joves per camins que condueixen sovint al fracàs acadèmic. I, de retruc, obliga a un salt professional més complex.
- Un grup de joves en un banc a Sabadell
- David Chao
Les fonts consultades coincideixen en el diagnòstic: cal actuar com més aviat millor. Un 55,3% de l'abandonament es produeix abans de cursar estudis postobligatoris, un 32,5% aflora a Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) i un 23,5% durant el batxillerat. L'anàlisi d'Equitat també assenyala els perfils de risc: abandonen més els nois, que tenen progenitors amb nivells d’estudis baixos i que viuen en llars amb pocs ingressos. "Existeixen grans desigualtats amb relació a les condicions d'educabilitat. No tothom té les condicions favorables en el seu entorn per ser educat. Depèn dels recursos que tens al teu abast. A això, s'hi sumen altres factors de risc: dificultats en l'aprenentatge [TEA, TDAH], l'accés a activitats extraescolars de suport educatiu... Té a veure amb com es generen les condicions d'educabilitat i com el sistema públic garanteix que siguin òptimes", referma Alcalde. Les veus comparteixen la necessitat de treballar perquè els joves tinguin una projecció per accedir a la primera feina.
L'impacte en el mercat laboral
L'atur en menors de 30 anys al Vallès Occidental se situa en el 7,18%, segons l'informe de l'Observatori de març. És més d'un punt per sota de la mitjana comarcal (8,65%) en el global d'edats. En termes interanuals, però, l’atur es redueix a tots els grups menys al dels menors de 30 anys, amb un creixement intern del 6,4% -373 persones desocupades més-. Els instruments per pal·liar-ho són variats. En el terreny empresarial, la recepta és clara: acompanyar-los a obrir noves portes. "Fa anys que fem programes per a joves, entre els 16 i els 29, per professionalitzar-los. Pensem que el sistema hauria d'incidir en donar més eines per enfocar el seu perfil professional a partir dels seus interessos, les inquietuds i el seu tarannà. Moltes vegades, el que els manca és orientació", sosté Susagna Olcina, cap de Formació de la Cambra de Comerç de Sabadell. Ella demana un plantejament més individual de cada conjuntura. Per això, l'objectiu és fomentar entrevistes que animin a reintroduir-se a la formació reglada.
A l'entitat sabadellenca, les formacions d'oficis serveixin de tastets, molt més curts que els graus. "Per exemple, pilotatge de drons, perruqueria, logística i magatzems...", enumera la responsable. La clau, diu Olcina, és que aquestes opcions arribin en consonància amb les empreses, detectant les necessitats i el talent que busquen. "Volem empreses amb sensibilitat cap a la contractació de joves. Ara hi ha un ventall d'estudis molt ampli: cicles formatius, certificats de professionalitat... Hi ha formacions molt específiques i molt més pràctiques. Molts joves abandonen per la part teòrica". El repte és ampliar la mirada. "No tot acaba amb un batxillerat i anant a la universitat o fent un cicle formatiu sencer. Hi ha certificats de professionalitat que els ajudaran a tenir una titulació i poder entrar al mercat laboral", precisa.
La resposta institucional
En l'àmbit institucional, la carpeta està damunt la taula dels ajuntaments. Fonts municipals remarquen que a Sabadell una de les principals línies de treball de l'Administració persegueix justament evitar que els joves llencin la tovallola. "Així ho estem fent tant amb programes de prevenció que evitin l’abandonament com amb accions que ofereixen nous al·licients i motivin el jove que ha deixat els estudis a reprendre la seva formació". En aquesta línia, assenyalen propostes com la SBD Fira Pro Formació i Treball, el Posa-t’hi, l’EduVincles, les beques Impulsa o el projecte Estímul, en què l'alumnat fa estades en equipaments municipals. Sempre, en coordinació amb la comunitat educativa i el teixit associatiu.
En paral·lel, des d'Educació apel·len a mesures com el Pla d’acció contra l’AEP. Es tracta d’un document que aborda els factors que incideixen en aquest fenomen i estableix accions amb l’objectiu de reduir la taxa actual. El pla concreta, per exemple, la necessitat de coordinar administracions, aprovar i desplegar el Decret d’orientació educativa, incloure la perspectiva de la segregació residencial al Pacte contra la segregació, regularitzar els centres de segona oportunitat o actualitzar el Protocol d’àmbit comunitari davant situacions d’absentisme. Mentrestant, el Departament reivindica el projecte Reconnect-ES, una iniciativa on uns cinquanta educadors socials donen suport als joves que han deixat els seus estudis. El personal va contactar telefònicament durant el passat curs amb joves que el 2023-2024 havien abandonat. De 8.941 joves, un 15,28% s’han reincorporat a la roda formativa. Els instruments desplegats per frenar la rendició en determinats casos no semblen suficients. Les dades així ho proven. El desafiament continua vigent.
