“La meva àvia i un altre familiar van necessitar perruca perquè van tenir càncer i vaig veure molt clar que volia donar els meus cabells”, explica Anna Maria Oms Graells, una sabadellenca que ja ha donat gairebé un metre dels seus cabells a entitats que confeccionen perruques per a pacients de càncer. El que per a una persona és una cabellera que ha anat creixent durant anys, per a una altra pot convertir-se en una eina per afrontar la conseqüència més característica del càncer. “Perdre els cabells fa molt visible que algú està malalt i saber que puc ajudar tant a algú amb només una visita a la perruqueria m’omple molt”, apunta Cèlia Garcia, una altra noia que va donar 30 cm fa pocs mesos. “És un moment molt important, perquè es fa pública la malaltia”, apunta l’Anna Maria.
En aquest context, uns cabells naturals adquireixen un valor que no és només material. La qualitat dels cabells es percep en el resultat final de la perruca i, per a qui la porta, pot contribuir a sentir-se més còmode amb la seva imatge en un moment en què el cos està sotmès a canvis importants. D’aquesta manera, el càncer no només implica tractaments i efectes físics, sinó que també pot tenir un efecte directe a la manera com el pacient es veu a si mateix i com sent que és vist pels altres. Per això des de les entitats relacionades amb el sector, com l’Oncolliga, vetllen pel benestar de les persones que pateixen la malaltia: “Acompanyem el malalt durant tot el procés, sigui amb psicòlegs, cures, perruques o l’ajuda que necessiti”, explica Judith Roca, voluntària de l’entitat. “Hi ha perruques que poden arribar a ser molt cares, per això en deixem a qui en necessita”, agrega.
- Una cabellera que serà enviada a les entitats que confeccionen perruques
- David Chao
A part d’aquest servei, diverses perruqueries ofereixen la gestió per fer arribar els cabells a les entitats responsables de la confecció. Així, qui vulgui adherir-se a la causa, només ha de trobar una perruqueria vinculada a les entitats que ho tramiten i demanar cita. De totes maneres, també n’hi ha que no ofereixen aquesta opció i cadascú ha de gestionar que els cabells arribin a les entitats que ho coordinen. "Prefereixo fer-ho a través de la perruqueria", confessa l'Anna Maria. "Les condicions poden variar segons l’entitat que rep els cabells, però habitualment es demana que la cabellera tingui una llargada mínima de 20 centímetres –per a nens i nenes– i 30 centímetres –per a adults–, i que estigui en bones condicions", exposen.
Un dels principals problemes d’aquesta iniciativa, subratllen, és que “falta molta consciència social per veure que amb tan sols tallar-se els cabells es pot canviar la vida a algú”. Totes dues remarquen que, en general, a tot arreu hi podria haver més voluntaris col·laborant en la causa, però coincideixen que “donar cabells és la manera més fàcil d’ajudar”. “Hi ha molta gent que ho fa perquè ho ha viscut a casa. Si no, costa més”, indica Judith Roca. Així, totes tres fan una crida a la participació a aquelles persones que vulguin fer-ho. “Amb els dies que corren, és motivador veure que hi ha gent jove que vol participar en aquesta iniciativa”, agrega la voluntària. "Són cabells. Tornaran a créixer i potser hauràs ajudat a canviar la vida a algú", tanca.
