L’acte, amb la presència multitudinària de més de mig miler d’assistents, va prendre un marcat caire pastoral, fins i tot litúrgic, més enllà del ritual propi d’una benedicció. Es va obrir amb la lectura en l’Evangeli de la paràbola del bon Samarità, a càrrec del delegat episcopal de Càritas diocesana al bisbat de Terrassa, Mn. Francesc Catarineu. I, en el parlament de cloenda, el bisbe Sainz Meneses, es va remetre al judici final en l’Evangeli de Sant Mateu.
Es allò de «vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia sed, em donàreu beure, quan era foraster, em vau acollir, quan em veiéreu despullat, em vau vestir, quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m». El bisbe el va situar com l’acte fundacional de Càritas , en el relat de l’origen del cristianisme: El de «la conversió del cor».
