La vida va començar a l’aigua. Fa 300 milions d’anys, els primers amfibis van sortir a l’aire lliure i van trepitjar terra seca. Només hi havia un continent, Pangea, i un oceà, el de Thetis. L’actual Península Ibèrica era a l’equador. Al Pirineu hi ha algunes de les primeres petjades que van deixar. El Crusafont en lidera els primers estudis.
L’espectacularitat i l’interès científic són molt més suggerents que el títol de article acadèmic, acabat de publicar a la Geological Magazine de la Universitat de Cambridge: Palaeoenvironmental reconstruction and early Permian ichnoassemblage from the NE Iberian Peninsula- reconstrucció paleoambiental i principis d’icnoacoblament Permià de la Península Ibèrica NE-Conca Pirinenca. Descriu una excepcional sèrie de petjades (icnites en el llenguatge paleontològic, localitzades a les parets d’un turó a la Vall de Manyanet en el municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), al peu de la Vall d’Aran. A més de ser les primeres que es documenten en el vessant sud del Pirineu, i a Catalunya més en concret, tenen el mèrit de revelar com aquella incipient fauna terrestre es començava a adaptar a diferents medis ambientals
