«No havia vist mai tants Lluquets i Rovellons junts», deia divendres passat Ramon Folch i Camarasa, fill de Josep M. Folch i Torres. La Faràndula acabava de culminar una funció històrica, inèdita i sobretot molt emotiva i carregada de reocrds, d’Els Pastorets. Per commemorar els 100 anys exactes de l’estrena del clàssic nadalenc –que s’esqueia l’endemà, dia 24– prop d’un centenar d’actors de diferents èpoques de les dues companyies de la ciutat, el Teatre Sant Vicenç i la Joventut de La Faràndula, van protagonitzar una funció conjunta.
És l’aportació sabadellenca més singular al Centenari, i el plantejament original es va revelar un encert: cada escena estava protagonitzada per difents intèrprets, intencionadament barrejats, i ho van dirigir per una banda els farandulers Salva Peig i Maria Pla i per l’altra el creualtenc Toni Ten. La funció va ser al teatre municipal per prioritats logístiques, però allà, aquest dia, va ser «el Teatre del Centenari», deixant enrere velles rivalitats
