La Rojigualda i l’Estelada han passat a formar part de l’estètica més habitual de les façanes a Catalunya. La politització dels dinars familiars, la divisió entre l’independentista i la unionista i el debat –més proper a una contesa que a una aportació rica en arguments- per veure qui té la raó, són els plats ja servits a la nostra societat.
És innegable l’augment de tensió viscuda en els últims temps. Segons Raül Garcia, vallesà i doctor en sociologia, els processos polítics de canvi com aquest «generen moltes incerteses econòmiques, polítiques i pot afectar a la cohesió i a la controvèrsia». Segons ell, «un problema de cohesió es produiria si realment el procés d’independència tirés endavant» i la situació ideal seria un procés de negociació ja que «sense enteniment hi ha confrontació i aquesta situació portaria a un profund problema social».
No es tracta ni d’un moviment social ni d’un moviment nacionalista. Segons el doctor, es tracta d’un moviment polític. 
