El Banc Sabadell va ser fundat a Sabadell per tal de protegir la seva flamant indústria. La ciutat n’estava orgullosa i el desig de tota família ha sigut sempre posseir-ne accions, per això s’estalviava. Fora de la ciutat ens enorgullíem. El sol nom de la ciutat parlava per si sol. Érem capaços de tenir un Banc. El Banc era una mica nostre.
Ara el Banc s’ha fet gran i ric i és una peça valorada del capitalisme més fred. Per això ha marxat, s’ha desvinculat de la seva casa i de la seva gent i ens ha fet quedar malament, arrossegant tots el porucs i sense arrelament a Catalunya. Encara que ho disfressin parlant de fiscalitats conservades i llocs de treball i provisionalitats… el mal ja està fet.
Però m’estranya, encara més, que la ciutadania no hagi respost indignada amb boicots, pintades i articles a la premsa. És que ja ens hem tornat masells i no reaccionem per res?
Pobra casa nostra! Gràcies, s’han cobert de glòria quan més ho necessitàvem!
Encara que ja ens ho temíem.
