Albert Acín i PJ Armengou
L’any 2017, Sabadell va ser la primera ciutat del país en saldo migratori intern positiu. En altres paraules: els que van arribar a Sabadell de la resta de Catalunya (5.418 persones) van superar amb escreix els sabadellencs que van marxar cap a altres poblacions (4.851), segons les dades atorgades per l’Idescat. Aquest fenomen d’atracció, juntament amb el bon ritme de naixements, fa preveure que Sabadell augmentarà la seva població en els propers temps.
Aquest pensament és compartit, segons Medina, per bona part de la població de Barcelona i de la primera corona metropolitana. “Sabadell és atractiva. Té bones comunicacions amb la capital i els preus de l’habitatge més baixos”, assenyala com a factors clau d’un fenomen que té clar que “anirà a més”. “Barcelona no té capacitat per créixer i expulsa població”, sentencia. Miquel Seguró, professor de la UOC, apunta a dos motius més: els canvis en l’estil de vida i en la forma de treballar. “A la vida postmoderna, en què tot varia constantment, s’ha perdut l’arrelament: de la mateixa manera que pots viure a Madrid, ho pots fer a Londres, o a Sabadell”, exposa. Així mateix, assenyala que l’augment dels autònoms i del treball a distància fomenten la cerca d’espais “amb més tranquil·litat”.
Embranzida en les arribades
Sabadell reflecteix com la recuperació econòmica està impulsant també una embranzida demogràfica. Amb la crisi, la fallida del sector de la construcció va evidenciar que Sabadell no només no guanyava població, sinó que en perdia. Entre 2010 i 2013, el balanç de població va quedar en números vermells: 977 persones menys a la ciutat. “La crisi ens va fer tornar al segle XX, quan enviàvem més gent a fora de la que rebíem”. Aquest fenomen ja és cosa del passat a Sabadell: des del 2014 fins ara la tendència s’ha revertit amb 4.834 sabadellencs més.
Contra l’argumentació d’alguns grups xenòfobs, les arribades des de l’estranger són moltes menys que les d’algun punt de la geografia espanyola. Tant és que així que els nous sabadellencs provinents de fora de l’Estat van representar el 30,1% del total d’arribades el 2017 –i només el 26,3% des de 2007.
