Aquest 2019 s’han complert 25 anys de la inauguració de la primera deixalleria de Catalunya, que va obrir portes a Sabadell, a la carretera de Castellar del Vallès (B-124). Aquesta instal·lació, però, va tancar al públic l’any 2015, i va ser un equipament de referència en una època en què el reciclatge estava en estat embrionari.
Ara el model de deixalleries està sent qüestionant. Tant és així, que l’Agència Catalana de Residus (ARC) ha engegat aquests dies una campanya informativa institucional –amb anuncis a la ràdio i la televisió– que fomenta la reparació i la reutilització d’objectes per prevenir que arribin a esdevenir residus. Fes-lo nou de nou durarà cinc setmanes i s’ha marcat l’objectiu d’aconseguir, per al 2020, el 15% menys de residus que els aconseguits el 2015.
Aquesta campanya vol ser l’inici d’un canvi de model de reciclatge, el mateix que va suposar aquella primera deixalleria municipal fa 25 anys. Ja el mateix dia de la inauguració, l’aleshores conseller de Medi Ambient, Albert Vilalata, i l’alcalde, Antoni Farrés, van destacar el canvi cultural que implicava la utilització d’aquest servei per part de la ciutadania. Aquell dia també es va anunciar la recollida pneumàtica d’escombraries –contenidors sota terra– fins a un quilòmetre més enllà de l’Eix Macià, on s’havia començat a aplicar. Aquest sistema, però, no s’ha estès a tota la ciutat. Encara ara hi ha dubtes sobre la seva efectivitat.
66 milions de pessetes
Amb aquestes dues actuacions començava una nova època pel que fa al reciclatge a Sabadell. La que va ser la primera deixalleria municipal de Catalunya va costar 66 milions de pessetes, finançats per l’Ajuntament amb una subvenció de la Generalitat de 15 milions.
La deixalleria obria 12 hores al dia, un fet excepcional en aquella època. En un primer moment acceptava només vidre, llaunes, mobles, piles, bateries de cotxes i restes d’obres menors i jardineria. Més endavant van ampliar la recepció de residus a petits mobles i altres estris. Tota una novetat per als sabadellencs que ni tan sols coneixien l’ús d’aquest tipus d’instal·lacions.
L’excepcionalitat de la deixalleria de Sabadell és que va entrar en funcionament molts anys abans que entrés en vigor a Catalunya –2007– un nou programa de gestió de residus municipals que implicava el desplegament del servei de deixalleries com a eina fonamental per a la recollida selectiva. La llei estableix que els municipis de més de 5.000 habitants han de tenir el servei de deixalleria mitjançant la instal·lació de la planta o plantes necessàries per a la recollida dels residus. En aquella llei del 2007 es preveia que aquests equipaments tinguessin una capacitat de fins a 30 tones. En el cas excepcional de superar aquesta quantitat, l’equipament quedaria sotmès a uns requisits legals d’autorització i control més restrictius i exigents. Segons la llei catalana, totes les deixalleries han d’acceptar residus especials, sempre que siguin petites quantitats i procedeixin de particulars, és el cas, per exemple, de les càpsules de cafè.
El 2015 tanca pel baix ús
L’ús de la primera deixalleria a Sabadell va tenir una progressió positiva fins al 2004. Segons dades de l’Ajuntament sobre l’evolució del nombre d’usuaris des del 1994 –any de la inauguració–, fins al 2014, l’any amb més visites va ser el 2004, amb 45.103 usuaris. A partir d’aquest any l’afluència baixa espectacularment, fins a arribar als 5.838 el 2014.
Precisament aquesta deixalleria pionera va tancar el 2015, després de 21 anys en funcionament, perquè es va decidir apostar per un model de plantes més petites i més properes al ciutadà per facilitar i reactivar el reciclatge a la ciutat. Va ser llavors quan la històrica deixalleria de la carretera de Castellar va passar a ser la seu d’Smatsa, i ho continua sent.
Així, des del 2015 hi ha dos punts de reciclatge al nord de la ciutat –el Punt Blau Can Llong, a la Ronda Europa, i la mini deixalleria del carrer Montblanc de Ca n’Oriac– i dos punts més al sud
–el Punt Blau Parc Central del Vallès i la mini deixalleria del carrer Lope de Vega–. A més d’aquests quatre punts fixos, també hi ha la deixalleria mòbil que es mou pels barris, però no està tenint bons resultats i l’Ajuntament s’està replantejant el seu futur.
De fet, el que està sobre la taula és el replantejament de tot el model actual sencer. Molts municipis, entre ells alguns del Vallès Occidental, es plantegen convertir les deixalleries en llocs de reciclatge real, on no tan sols hi anem a llençar les coses que no volem, sinó un lloc per poder allargar la seva vida útil. Qui ja està funcionant amb aquest nou concepte és la deixalleria de Palau-solità i Plegamans.
El mateix Consell Comarcal del Vallès Occidental promociona aquest tipus de model. Joan Fresno, tècnic del Consorci de Residus del Consell Comarcal, destaca la bona implantació de les deixalleries a la comarca, però reconeix que cal avançar cap a un model més d’aprofitament que no pas de dipòsit, i per aconseguir-ho també parla de reforçar el sistema de bonificació actual. I és que des de l’inici d’aquest servei, els municipis han aplicat bonificacions d’acord amb la freqüència d’utilització i d’acord amb la renda familiar.
L’objectiu final, però, és aconseguir el pagament per generació, és a dir, que les persones que generin menys residus i reciclin més pagaran menys que les que no ho facin. Tot plegat amb l’objectiu d’aconseguir arribar al 60% de recollida selectiva que marca la Unió Europea, i la mateixa Generalitat. Segons dades del Consell Comarcal, la recollida selectiva al Vallès Occidental està en el 3%, encara lluny de la xifra òptima.
Recollida porta a porta
A la nostra comarca, Matadepera és el municipi que més recicla, amb el 90% de residus seleccionats, seguit de Vacarisses i Palau-solità i Plegamans. Què fan ells de diferent per aconseguir aquest percentatge? Són els únics que practiquen la recollida de residus porta a porta. Barberà del Vallès està fent una prova pilot d’aquest sistema amb famílies de diversos barris i té previst implantar definitivament aquest sistema la tardor vinent.
Tal com va avançar el D.S. fa unes setmanes, l’actual govern de l’Ajuntament de Sabadell també vol adoptar aquest model de recollida d’escombraries i tenen previst presentar el projecte en el darrer ple d’aquest mandat, el de final d’aquest mes d’abril. El pla marca un calendari d’aplicació d’aquest model de recollida selectiva progressiu, que començaria pel sector comercial de determinades zones de la ciutat.
El model de recollida porta a porta obliga a una major selecció i compromís per part de l’usuari. Però també seran molt importants les deixalleries que, segons coincideixen els experts, ajudaran a incrementar el percentatge del reciclatge selectiu per arribar als percentatges que exigeix la UE.
L’Ajuntament vol aplicar el model ‘porta a porta’ per la recollida d’escombraries
