Ciutat

Les lletres de drap que il·luminen els llits de Neonatologia

Algunes de les lletres decorant el llit de Muhammad / LLUÍS FRANCO

La Marina Giner té dues passions: cosir i fer feliços als altres. Potser per això, quan va veure a Instagram que una dona havia fet altruistament unes lletres de tela i les havia donat a la unitat de Neonatologia de l’hospital Vall d’Hebron, de Barcelona, es va interessar molt.

“Aquesta senyora va fer les lletres per decorar un dels llits dels nounats, i li van començar a demanar més; jo vaig veure com la seva filla feia una crida per les xarxes demanant lletres i m’hi vaig posar de seguida a fer-ne unes quantes”, explica Giner. Tot i això, després d’enviar-les la sabadellenca es va quedar rumiant: “vaig pensar que seria molt xulo tenir això a casa!”, diu, referint-se a l’hospital Parc Taulí.

Adam dorm acompanyat pel seu nom / LLUÍS FRANCO

Sense perdre temps, Giner va trobar una persona amb un contacte dins l’hospital i va anar a parlar amb les responsables del servei. “Totes aquestes iniciatives voluntàries són sempre benvingudes, perquè són allò que ens fan grans a les persones”, assegura Carme Mendoza, la Gestora assistencial d’Infermeria de la unitat de Neonatologia.

‘Les lletres del Taulí’: cor i tela

Així va néixer un projecte tan senzill com bonic: Les lletres del Taulí. Giner i un equip de cosidores voluntàries es dediquen a crear lletres de tela amb les quals decoren els llits dels nounats, posant-hi el seu nom. “Els nadons deixen de ser un nounat més: ja són la Núria, el Mohammed o l’Abel”, destaca Mendoza.

“Les primeres 300 lletres les vam fer entre la meva mare, una amiga meva i jo, i a partir d’aquí vam obrir-ho a la gent: la segona vegada que vam anar a donar lletres al Taulí, portàvem 1.700!”, exclama Giner. “Quan venen és com si arribessin els Reis d’Orient, de tan carregades que van”, riu Mendoza, entusiasmada.

Vista general de la unitat de Neonatologia, amb el nom de Dylan en primer pla / LLUÍS FRANCO

El projecte s’ha anat escampant durant els darrers mesos, i Giner s’ha trobat amb tota mena de sorpreses positives. “Alguns tallers tèxtils de Sabadell em van dir que anés i agafés el que volgués, i una associació de dones que fan patchwork em van enviar 700 lletres de cop!”, explica. Tot és voluntari: l’única recompensa és que les infermeres ensenyen la unitat a les persones que van a entregar les lletres. “Així es veu l’impacte que té el projecte”, diu.

Per col·laborar, es pot fer de diverses maneres. La més evident és cosir lletres -Giner ha penjat una guia en aquest enllaç-, però també es pot ajudar donant retalls de roba o fent-ne difusió del projecte. “Una societat madura és la que es preocupa pels seus sense esperar res a canvi”, conclou Giner.

Comentaris
To Top