17 de setembre de 1969. La Nova Creu Alta, amb només 2 anys de vida, acollia el primer, i fins ara únic, partit europeu en la història del Centre d’Esports Sabadell. El rival va ser el Bruges, llavors considerat una potència futbolística en el vell continent. Una fita que continua sent el sostre en el palmarès del club arlequinat, que es va guanyar el dret a jugar la Copa de Fires gràcies a la seva millor classificació històrica (quart lloc) a Primera Divisió la temporada anterior (68/69).
Va ser una nit molt especial que es va viure amb il·lusió i entusiasme. Potser en aquell moment ningú era conscient que cinc dècades després encara seria l’única aparició del Sabadell en competició europea. El partit disputat a l’Estadi creualtenc -es va produir una gran entrada, però no es va arribar a omplir- va ser un reflex de l’ADN d’aquell equip de Pasieguito. Fort al darrere, intens i resolutiu a la contra. Així va cuinar el 2-0 de l’anada. Abans del descans, una centrada de Zaballa es va enverinar i l’intent de Garzón per rematar de cap va acabar de desorientar al porter belga. La pilota es va introduir a la xarxa significant l’1-0.
A la represa, els arlequinats encara es van tancar més davant la iniciativa d’un Bruges amb diversos jugadors internacionals a les seves files. En el minut 87, una centrada de Pereda va trobar la rematada de cap de Cristo per establir el definitiu 2-0, considerat un gran resultat pel partit de tornada. No va ser suficient perquè el conjunt belga remuntaria 15 dies després amb un contundent 5-1 en el seu estadi.
L‘onze arlequinat va ser el següent: Comas; Isidro, Pini, Arnal, Montesinos, Lluís Muñoz, Zaballa, Pereda, Palau, Garzón i Cristo. Alguns d’ells, per desgràcia, ja ens han deixat. Com anècdotes, el considerat porter titular, el mític Pepe Martínez, no va poder jugar per uns problemes al fetge durant la pretemporada. El seu lloc el va ocupar Comas. També va cridar l’atenció la indumentària del Sabadell. Va jugar amb una samarreta vermella que semblava la selecció espanyola. Ningú ha donat mai una explicació oficial, però sembla que va ser una deferència del Centre d’Esports per evitar coincidència de colors amb el rival. En canvi, el Sabadell va jugar amb els quadres arlequinats a la tornada. L’horari també va ser atípic: el partit a la Creu Alta va començar a les 22.45 hores i per tant, el duel va acabar el dia 18 de setembre. Una circumstància que va impedir la presència dels seguidors més joves tenint en compte que l’endemà hi havia escola.
