El Govern de la Generalitat ha iniciat el procés per protegir nous espais naturals del Vallès Occidental i l’Oriental abans de les eleccions al Parlament del 12 de maig. El departament de Territori ha elaborat un estudi amb l’objectiu de blindar els boscos i l’activitat del camp de la plana del Vallès, una gran extensió que inclou el parc agrari de Sabadell, passant per la serra de Can Palau entre Castellar i Sentmenat, fins a més enllà de Sant Celoni, segons avancen fonts del departament al Diari.
Encara que no ho sembli, dos terços del Gran Vallès són boscos i terrenys agrícoles. Poc més de 1.000 de les 1,3 milions d’hectàrees que ocupen les dues comarques són espais d’interès natural (EINs), és a dir, disposen d’una protecció especial. El més destacat i popularment conegut és Gallecs, que es troba entre Mollet i Parets del Vallès.
L’estudi és el pas previ a la redacció d’un Pla Director Urbanístic de la plana agroforestal vallesana. El document estarà sobre la taula del futur Govern autonòmic.
On hi hagi camp, no hi haurà cases
El pla urbanístic delimitarà noves zones protegides, siguin camps que actualment es dediquen a l’agricultura o boscos. No es protegirà tot, però sí els àmbits més valuosos a escala ambiental, afirmen fonts del departament de Territori. “S’han de preservar els valors naturals i culturals del Vallès, i això vol dir consolidar l’agricultura de quilòmetre zero, i el patrimoni natural i el lleure. Ha de deixar de ser el pati del darrere”.
Panoràmica de les vistes de Montserrat des de Sabadell, amb part del parc natural de Sant Llorenç i l’Obac de fons / JUANMA PELÁEZ
Avançar en la protecció del medi natural significarà “posar ordre al Vallès”, segons afirmen les mateixes fonts. En altres paraules, la Generalitat podrà dir als ajuntaments per on poden créixer i per on no, on pot anar una nova urbanització, i per on es pot situar un eixample o un polígon industrial.
La falta d’espais protegits en l’actualitat implica que els municipis siguin els màxims responsables de decidir sobre com i què construir. “Hi ha d’haver criteris comuns, perquè per aquesta regla de tres un poble podria posar la seva deixalleria al límit del seu terme municipal i a tocar del poble del costat”, exposen des de Territori. Sense anar gaire lluny, la investigació de la construcció d’una hípica a la finca de Ca n’Alzina, situada en un bosc entre Polinyà i Sabadell, va topar amb la falta d’un criteri comú urbanístic entre els dos ajuntaments.
Sentència de Ca n’Alzina: el complex d’hípica s’haurà de demolir
I la B-40?
L’ordenació tindrà altres conseqüències: pot condicionar el futur d’infraestructures polèmiques, com el Quart Cinturó entre Sabadell i Granollers, que podria quedar enterrat del tot. ERC s’oposa i s’ha oposat històricament a la construcció de la B-40, en la línia de les entitats ecologistes de la comarca. Altres partits com el PSC i Junts aposten per la construcció d’una via d’altres prestacions entre Terrassa i Granollers. Si hi ha més espais protegits, com són avui Gallecs o Collserola, caldria fer malabarismes per fer-hi passar autopistes, autovies, carreteres secundàries i línies ferroviàries.
Un pla pendent des de fa 15 anys
Des de principis dels anys 2000 no hi ha hagut cap canvi en la protecció del medi natural de les dues comarques. Fa 14 anys, el Tripartit es va comprometre a fer un pla director, un full de ruta que no ha vist cap avenç fins ara. L’estudi es va presentar en la Comissió Territorial d’Ordenació Territorial Metropolitana el passat 16 d’abril. Per tenir un document definitiu caldrà esperar tres anys més i implicarà que hi hagi la voluntat política del nou executiu.
