La guerra entre les sales de cinema i les plataformes en línia, especialment Netflix, s’intensifica. I és que demà s’hauria d’estrenar El irlandés, dirigit per Martin Scorsese i amb un elenc de luxe com Robert de Niro i Al Pacino, la qual previsiblement serà un èxit de taquilla.
Tanmateix, la pel·lícula és una producció pròpia de Netflix i quedarà penjada en obert el 27 de novembre. Això significa que els cinemes que vulguin passar El irlandés només tindran dues setmanes d’exclusivitat, abans que el visionament sigui gratuït per als subscriptors del canal de pagament. Aquesta és l’oferta que ha llençat la plataforma a les grans distribuïdores i sales de cinema. Però la majoria l’han rebutjada. Aquesta polèmica és idèntica a la suscitada al voltant del film Roma, del mexicà Alfonso Cuarón. I també d’Elisa y Marcela, de la directora catalana Isabel Coixet.
Llavors, van ser molt pocs cinemes catalans els que van acceptar projectar Roma, entre els quals, els cines Verdi (Barcelona). A Sabadell no es va estrenar per decisió de la direcció de totes dues sales.
I la història es repeteix amb El irlandés. De fet, Enric Gratacós, conseller delegat dels Cines Imperial i Eix Macià, explica: “No la projectaré ni ho penso fer. Tenim una batalla a favor de la nostra pantalla”. I afegeix, amb bel·ligerància: “Em nego a ser el tràiler de Netflix i fer-los la propaganda 15 dies abans”. No és menys cert que Gratacós assumeix que el mercat és ara molt més ample. “El cinema ja no és l’única pantalla des de la qual conèixer el món”, diu, i afegeix: “Però la millor manera de veure una pel·lícula, tècnicament, segueix sent el cinema”.
L’interès de la plataforma en línia perquè s’estreni oficialment en cinemes (malgrat que sigui només a un grapat) és que així ja es considera un film d’exhibició cinematogràfica i no tan sols de televisió. I per aquest fet, pot competir als Oscars i a qualsevol altre festival internacional (com va fer –amb molt d’èxit– Roma).
