Publicitat
Ciutat

L’urbanisme encara té el repte de posar-se les ‘ulleres lila’

Recomanen que les parets dels accessos als aparcaments siguin de vidre, de forma que no siguin una barrera visual per a les dones

Ascensor a Can Feu - Gràcia / VICTÒRIA ROVIRA

Cada vegada són més els ajuntaments que incorporen criteris feministes en el seu desenvolupament urbanístic. Què vol dir, a la pràctica, dissenyar els carrers amb les ‘ulleres lila’ posades? Vet aquí algunes propostes que emanen des de l’urbanisme feminista català, algunes de les quals ja s’apliquen a Sabadell.De fet, la transversalitat que ha assolit el feminisme els darrers anys té connotacions en gran part de polítiques públiques. Ara és l’urbanisme el que està sent motiu de qüestionament, per haver dissenyat places i carrers sense comptar amb les necessitats socioeconòmiques de les dones.

Sabadell no està exempt d’aquesta reflexió. De fet, ja fa anys que s’apliquen criteris (sigui de forma més tímida o més activa) encaminats a tenir en compte la perspectiva de gènere a l’hora de dissenyar l’espai públic. A més, l’alcaldessa, Marta Farrés, assegura que el seu full de ruta implica aquest camí. “Ja fa anys que vam incorporar al Pla de Mobilitat algunes propostes sorgides d’una diagnosi que va fer Zaida Muxí”, en referència a la reconeguda geògrafa urbana. “Quan fem places, mirem que siguin universals: que tant els infants com la gent gran les puguin utilitzar”. 

Farrés, que ja havia estat regidora d’Igualtat en un mandat anterior, també destaca que el mobiliari urbà ha de ser accessible per a tothom (com bancs i fonts d’aigua). I en relació amb el redisseny de patis escolars, anuncia que recentment han tret un concurs de licitació d’obres per reformar alguns patis escolars i que s’hi ha introduït el criteri de diversificar els usos del pati, per evitar que els camps de futbol monopolitzin l’espai. 

La regidora anterior de Drets Civils i Gènere, Míriam Ferràndiz, explica per la seva part que “l’espai públic no és neutre: tot i que les dones som la meitat de la població, sempre s’ha pensat des d’una òptica masculina”. És per això que durant el mandat passat van treballar amb el Col·lectiu Punt 6. “Quan tocava reformar algun carrer, com el de Sant Pere, es feia incorporant la seva la mirada feminista”. 

A més, l’exregidora de la Crida també recorda que van impulsar algunes marxes exploratòries nocturnes, com la que va tenir lloc al barri de Gràcia el passat mes de maig, per detectar in situ punts que generen inseguretat. “Però en tot cas s’ha de treballar de forma transversal, no només amb actuacions específiques”, afegeix. 

De fet, D.S. recull una quinzena de propostes de col·lectius d’urbanistes amb mirada feminista, com ara Col·lectiu Punt 6, Equal Share i Ciutats Vivibles, que són tangibles aquí i ara. No són definitives: són una obertura al debat. 

Les mesures estan dividides en dos grans blocs. Per una banda, les que afecten la percepció de seguretat nocturna de les dones. La rellevància és màxima: el moviment feminista va realitzar la performance Un violador en tu camino divendres passat. I per l’altra, mesures per corregir errades que afecten les dones, que són qui fan –majoritàriament– les tasques de cures.

Acabar amb el monopoli del futbol al pati escolar és una assignatura pendent / VICTÒRIA ROVIRA

1.  Redisseny de patis escolars

Les urbanistes amb mirada de gènere aposten per redissenyar els patis d’escola, a fi de diversificar-ne els usos. I és que actualment gran part de la superfície acostuma a estar dedicada a camps de futbol, configurant el que anomenen com un “monopoli”. Per això demanen afegir nous usos, més enllà de l’esport amb pilota. A l’institut del Sud ja existeix una iniciativa similar.

2.  Parades de bus nocturnes

Les parades de bus intermèdies durant la nit van ser aprovades a Bilbao l’any 2018 i van ser replicades a Catalunya. L’Ajuntament de Sabadell també les va aprovar, a proposta del PSC (llavors a l’oposició). Es tracta que les dones puguin demanar al conductor que aturi el bus en un punt intermedi entre parada i parada, si així acosta més la usuària al portal de casa seva. A Sabadell, com a la majoria de ciutats on s’aplica, no és un servei molt demanat en xifres absolutes, però sí molt ben valorat i seguirà en marxa. 

3.  Siluetes de dones als semàfors

Es proposa introduir siluetes de dones en la iconografia urbana dels semàfors i dels senyals de trànsit, de forma que no sempre siguin figures masculines estandarditzades i les dones també estiguin visibilitzades.

4.  Més lavabos als parcs

Les urbanistes feministes destaquen que cal garantir una presència sostinguda de lavabos públics en els recorreguts exteriors, per tal que les dones grans (amb major presència, per esperança de vida) puguin sortir a caminar sense por a tenir una necessitat urinària i no tenir cap lavabo en la proximitat. Asseguren que es garanteix així el seu dret a poder fer recorreguts saludables. 

Publicitat

5.  Publicitat sexista

Des dels col·lectius feministes es demana que a l’espai públic no es pugui mostrar un anunci publicitari considerat sexista (com ara que utilitzi el cos seminu d’una dona). Es poden modificar els plecs de condicions per contractar publicitat a marquesines de bus, cabines telefòniques, etc. i introduir una clàusula contra anuncis sexistes.

6.  Marquesines amb cadires

Evitar les parades de bus de senyal horitzontal (un únic pal), ja que si no hi ha on seure, va en detriment sobretot de la gent gran i en conseqüència de les persones cuidadores, que majoritàriament són dones. A banda, es demana que siguin marquesines transparents, de forma que no suposin una barrera visual que generi sensació d’inseguretat a les usuàries.

7.  Més dones al nomenclàtor

Els noms dels carrers són de personatges masculins en un grau molt elevat. Es proposa introduir noms de persones femenins a l’hora de batejar carrers i places de nova construcció o modificar els existents.

8.  Ampliar les voreres

Un dels principals problemes urbanístics de Sabadell és la mida estreta de les seves voreres. Tan estretes que es fa difícil caminar-hi amb un cotxet de nadó o de la compra. L’urbanisme amb mirada de gènere alerta que tant la cura d’infants i gent gran com anar a fer mercat són tasques feminitzades. I, per tant, que les principals afectades per aquesta mancança d’accessibilitat són especialment les dones.  

9.  Bancs ‘universals’

Peces de mobiliari urbà com els bancs per seure han estat dissenyats per a cossos d’home (per mida i pes del cos), de forma que de vegades queden massa alts per a les dones grans. L’alçada d’un escaló d’unes escales també pot ser excessiva.

Les voreres estretes impedeixen el pas de persones que porten cotxet de nadó o carret de compra, una tasca feminitzada / VICTÒRIA ROVIRA

10.  La nit: evitar barreres visuals

En general, es recomana evitar el disseny urbanístic de carrerons d’escassa concurrència i poca visibilitat (o sigui, que des d’algun punt interior no es vegi la connexió amb un altre carrer). També es qüestionen els passos soterranis, que poden ser punts d’inseguretat. 

11.  Més fanals i il·luminació

També es proposa garantir una correcta il·luminació nocturna dels carrers, afegint-hi nous fanals o ampliant la potència lumínica dels ja existents, si s’escau. Part del moviment feminista recorda, en tot cas, que els fanals no solucionaran per si mateix el problema de violències masclistes. 

12.  Pàrquings transparents

Una clara tendència a ciutats com Barcelona és la que els accessos a aparcaments soterranis de cotxes són ara de parets de vidre. També hi ha casos a Sabadell. Així es manté una connexió visual del perímetre en tot moment, cosa que no passaria si les parets fossin opaques.

13.  Modificar el POUM

La planificació urbanística dins el POUM també és cabdal, ja que la mixtura d’usos (evitant el monocultiu d’alguns sectors) ajuda a generar espais fluids de persones i plens de vida. Per exemple; evitar polígons industrials en trama urbana, que queden deserts a la nit, ja que no hi ha comerços ni habitatges. 

14.  Portals sense terraplè 

Evitar (almenys en l’habitatge d’obra nova) la construcció de portals amb terraplè o espai públic semiporxat. I és que algunes veus feministes apunten que aquests espais són possibles amagatalls i generen una percepció d’inseguretat. Recomanen que la porta del portal (que proposen que sigui transparent) estigui a l’altura de la mateixa façana.

15.  Marxes exploratòries

Per conèixer com està dissenyada la ciutat, grups de dones realitzen de tant en tant sortides nocturnes. Amb un mapa de la ciutat i un bolígraf, mapegen els punts en els quals consideren que cal corregir algun dels elements urbanístics. Estan inspirats en els Jane’s Walks, de la cèlebre geògrafa urbana
Jane Jacobs. 

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top