És una nit tranquil·la al Centre d’Urgències d’Atenció Primària de Sabadell. I malgrat això, el degoteig de pacients és constant. El CUAP Sant Fèlix, a diferència de la resta de CAP de la ciutat, obre vint-i-quatre hores i no hi ha moment de la nit en què no arribi algun usuari. El centre atén des de ferits lleus en accidents de trànsit fins a complicacions respiratòries. En definitiva: urgències de baixa i mitjana complexitat. Si el risc per al pacient és molt alt, sempre es deriva a l’hospital més proper. Al Parc Taulí, en aquest cas.
“Ens encarreguem de realitzar l’atenció continuada perquè la població no quedi desatesa”, explica la doctora Carme Lisbona, coordinadora del servei a tota la Regió Metropolitana Nord. “També fem els domicilis i les patologies menys greus. Però quan ens ve algú amb una fractura de fèmur, per exemple, no hi podem fer res. S’ha d’operar. Patologies mèdiques que no són necessàriament quirúrgiques, però que necessiten un ingrés, també les hem de redirigir al Taulí”.
Tot i això, el gran nombre d’habitants de la regió sanitària i el fet que hi ha menys hospitals que en altres zones, fa que a Sant Fèlix també hi arribin pacients amb afeccions greus. Conjuntament amb el CUAP de Cerdanyola, el de Sabadell és el centre d’urgències de referència pels habitants dels dos Vallesos, el Maresme –on no hi ha cap CUAP– i el Barcelonès Nord.
“Nosaltres hauríem de veure, sobretot, una patologia de menys intensitat, però justament en aquest CUAP som dels que veiem una patologia més greu. A Barcelona hi ha més hospitals que aquí, i per això ens trobem que veiem un 25% de patologia de nivells 1, 2 i 3 (els més greus), cosa que en altres llocs està al voltant del 15%. Estem en una zona amb molta població i el SEM ens porta molts pacients als quals fem, almenys, la primera atenció abans de derivar-los cap a l’hospital”.
Xifres variables
El nombre de pacients al CUAP de Sabadell, com en molts centres, varia segons el dia i l’estació de l’any. A l’hivern, per exemple, les visites pugen. I els caps de setmana –quan els centres d’atenció primària estan tancats– el número de pacients es duplica. Per exemple, el gener del 2019 el CUAP de Sant Fèlix va atendre 140 pacients en dies laborables, i 275 els dissabtes, diumenges i festius.
“Si plou, per exemple, ve molta gent que ha caigut… I si fa fred augmenten les visites a domicili”, comenta l’Ana, administrativa del CUAP i encarregada de tractar en primer lloc amb els pacients. “En canvi, quan hi ha partit del Barça sempre tenim menys pacients. Fins i tot a domicilis!”, diu rient.
Davant d’aquesta situació, la plantilla del CUAP s’adapta. De base, al centre té sempre dos metges i dues infermeres de guàrdia. Tant de dia com de nit. Però els caps de setmana, i en moments en què es preveuen més usuaris, aquesta xifra augmenta. Aquesta nit, per exemple, treballen a Sant Fèlix dos metges fixes, dos fent domicilis, dos infermers, dos administratius, una auxiliar d’infermeria i dos conductors per a les visites fora del centre.
Adrenalina i vocació
El doctor Modest Roca apareix a la sala d’espera amb un somriure tan llampant com la seva camisa i els anells adornen els seus dits. “Sóc el rubio de la noche”, bromeja. Amb quaranta anys de professió, i després de vint-i-cinc d’excedència per dedicar-se a l’estudi i la docència, el doctor Roca es mostra content de tornar a fer urgències. “M’agrada! És interessant!”.
“Sempre he dit que per ser metge d’urgències cal ser una mica “raro”, afirma rient la doctora Lisbona, “és com el que vol ser cirurgià o anestesista. És vocacional. Aquesta mena d’adrenalina i la manca de rutina, o t’agrada o no t’agrada”. Passa igual amb els horaris de nit. Tots els sanitaris que treballen aquest vespre són animals nocturns, però no tothom ho aguanta. “A mi m’encanta”, admet la Laia, una infermera, “no ho canviaria per res”.
00
