Diners

Josep Oliver: “El 2021 tindrem creixement econòmic”

El catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver, en una imatge d’arxiu / ACN

L’economia tornarà on estava després de la crisi del coronavirus. Aquesta és l’opinió de Josep Oliver, que rebutja la idea que ha sorgit d’una nova economia de confinament. Segons aquest catedràtic de la UAB, les perspectives a mitjà termini dependran de si hi ha un rebrot de la pandèmia i de la recuperació que hi hagi el tercer trimestre.

Com veu el futur pròxim de la crisi?

Aquest segon trimestre la caiguda de l’activitat i de l’ocupació serà molt forta. El que passa és que transitòriament ho estem mantenint amb els ERTOs. La Unió Europea posarà en marxa el programa de suport de la subvenció dels aturats de 100.000 milions d’euros i si s’haguessin de prorrogar els ERTOs, el sistema públic espanyol ho podria fer sense dificultats.

Però el mercat de treball se’n ressentirà?

Quedarà tocat, perquè tenim 3 milions de persones a Espanya i 600.000 a Catalunya afectats per ERTOs. La sortida de la situació és rellevant. El segon trimestre està molt perdut. La construcció caurà fort i el turisme tindrà un xoc important.

I el tercer trimestre?

És més incert, encara continuarem caient, però d’una manera notablement menor que el segon. Per al quart trimestre, si no hi ha una segona onada de la crisi i es preparen bé, l’economia s’hauria d’estabilitzar. L’any que ve lentament es començarà a recuperar. Si aquest és el procés, l’any 2021 tindrem creixement, no gaire intens. Si no es complís aquest escenari, entraríem en una situació que no sembla probable. Però això deixarà una important destrucció de l’ocupació i augment de l’atur, i necessitarem reabsorbir l’ocupació perduda i procurar la reducció de l’atur. La recuperació està condicionada a com sigui de dura la caiguda el tercer trimestre, que ho serà molt.

Es compara amb la crisi del 2008?

No té res a veure. El 2008 ens agafa amb un volum d’endeutament a les famílies, les empreses i el sector financer gegant. I de tot el país amb la resta del món. És una crisi de deute. La té Alemanya, Àustria i la tenim nosaltres. Però el 2009 Alemanya ja comença a recuperar-se i nosaltres ho vam començar a fer el 2012 perquè tenim aquesta muntanya d’endeutament. Això no passa ara. Espanya i Catalunya han fet els deures entre el 2012 i el 2019. El deute privat està a la mitjana de la Unió Europea. Ens queda una muntanya de deute públic i és per on plora la criatura. I per això les demandes del govern espanyol dels coronabons.

Es donaran aquests ajuts?

No. Però hi ha altres mecanismes de solidaritat que ja estan en marxa del Banc Central Europeu. Aquests 100.000 milions per donar suport al subsidi d’atur, es parla de 100.000 milions del Banc Europeu d’Inversions i 200.000 milions del MEDE famós.
Però és una crisi global que ens afecta directament? És cert que és global. Però que els efectes siguin més o menys severs depenen de la teva situació. Aquí tenim una dependència en el PIB molt important del turisme i de les exportacions industrials. Així com les exportacions industrials es recuperaran en el moment que es restableixin els canals de valor global, el turisme és més delicat perquè necessita confiança, obrir fronteres i que tots els països hagin netejat l’epidèmia.

Quines mesures s’haurien de prendre perquè el tercer trimestre la caiguda no sigui tan gran?

Les mesures que ha posat en marxa la Unió Europa són les adequades. El Banc Central compra 125.000 milions de deute públic espanyol d’aquí a finals d’any. Per això, la setmana passada el Tresor espanyol emet deute públic a 10 anys, 1.600 milions i hi ha gent que vol comprar per valor de 6.000 milions i el tipus d’interès queda en el 0,7%. Si tens el tipus d’interès aquí, pots fer molta feina. El Banc Central pot fer això i molt més. Tenim un cosí de Zumosol, que està disposat que l’euro no peti. Al final és el que es podria plantejar si la disparitat entre Espanya i Itàlia i la resta d’Europa fos molt gran.

Què opina sobre les mesures del govern?

Amb el marge pressupostari que té, són les adequades. Són les mesures estàndards que estan prenent els altres països.
Quines seqüeles poden quedar? Dependrà de la destrucció total d’ocupació. De moment ho hem parat amb els ERTOs. La mesura és l’adequada.

Dilluns es torna a l’activitat productiva a Espanya. Què li ha semblat la gestió del confinament que ha fet el govern de l’Estat?

Tots els països del món han fet el mateix que Espanya més o menys. N’hi ha pocs que hagin fet el confinament total com aquí. Hi havia dues opcions: o aturo l’epidèmia o l’economia. Has de buscar un equilibri, que és impossible de trobar. Quan el govern espanyol diu sortim ja, deu tenir informació que no hi haurà un altre rebot i que el contagi està sota control.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top