Pilar Armengol | Marta Ordóñez
L’Àlex no ha necessitat mai un ordinador a casa. Tampoc no té Internet. Estudiant de quart curs de secundària – i “amb una situació econòmica familiar delicada”–, quan ho necessita s’apropa a la biblioteca Vapor Badia a fer les seves feines. Quan es tracta només d’una simple consulta a Google, ho fa amb el mòbil del pare. Però el curs continua el seu ritme, les biblioteques estan tancades i no en té prou amb els 5GB que el pare té contractats.
A l’espera de rebre la tablet que repartirà la Generalitat, una realitat que veuen “ben lluny”, han sol·licitat ajuda a la Xarxa de Suport de Sabadell, que està recollint tauletes i ordinadors per repartir-los entre els alumnes que ho necessiten.
Aina Garcia, en canvi, s’està preparant per a les proves d’accés a la universitat i té ordinador però necessitava urgentment connexió a Internet. És per això que va recórrer a la seva veïna del sisè: “M’ha obert la seva wifi, gràcies a ella puc continuar estudiant”. Com ells, centenars de sabadellencs es troben de cara amb la bretxa digital i, a l’espera de rebre una resposta institucional, busquen ajuda a través de xarxes veïnals.
No arriben
En total, han d’arribar 1.298 tauletes electròniques amb connexió a Internet a Sabadell. 350 les facilitaria l’Ajuntament i una dotació de 948 van a càrrec del Departament d’Educació de la Generalitat. Però aquests dispositius encara no arriben als alumnes. O ho fan molt a poc a poc. A l’institut Miquel Crusafont, ahir, Telefònica, l’empresa instal·ladora dels equips, va recollir 18 ordinadors portàtils.
El seu director, Robert Velásquez, espera que arribin aviat al seu destí: “Em consta que alguns centres han lliurat aquest material fa dies i l’alumnat encara no l’ha rebut”. Professionals dels centres educatius apunten a la mala gestió de l’empresa de telefonia a l’hora de fer les connectivitats. Un professor de l’institut Miquel Crusafont, Francesc Vives, explica que d’una classe de 22 alumnes, només n’hi ha 14 amb qui pot connectar. En molts casos, però, no s’ha pogut contactar telefònicament amb les famílies.
Per detectar quins alumnes s’enfronten a aquesta bretxa digital en temps de confinament, s’ha comptat amb l’anàlisi i valoració de tècnics socials i tutors dels mateixos centres educatius. “Aquests professionals ja coneixen la situació de les famílies”, apunta Imma Moles, professora de l’institut Arrahona.
Un alumne consultant la sevat tauleta / M.O
Susanna Mulet, directora de l’escola Claramunt, considera que “s’ha anat tard” per l’alta complexitat que ha tingut el procés: “Els primers dies de confinament no es pensava que s’allargaria tant”. En el centre es treballa amb tauletes i Chromebooks. Com a excepció, “hem deixat 14 dispositius per a nens de primària, i tres a infantil”, diu Mulet.
Alguns centres estan més coberts que d’altres perquè ja treballaven en un marc digital consolidat. És el cas de l’institut Ferran Casablancas, on ja s’estudia a través d’una plataforma. I també alguns alumnes ho tenen més difícil que d’altres per afrontar el que queda de curs. És el cas de l’Aina. O de l’Àlex. No són la majoria dels alumnes, però tampoc els únics.
