No només s’haurà de fer front a una crisi econòmica, caldrà repensar la salut, la indústria i l’educació. El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, reflexiona sobre la necessitat de canviar aquests sectors. El també alcalde de Castellar del Vallès, alhora, reivindica la capacitat dels ajuntaments, que són la primera línia administrativa amb els ciutadans, per gestionar els diferents escenaris que dibuixa la crisi del coronavirus.
Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal i alcalde de Castellar / LLUÍS FRANCO
La comarca no passa a la fase 1. Ho considera prudent?
És una decisió prudent i encertada. El que no podem fer les administracions és tirar-nos els plats pel cap. Jo tinc confiança en les decisions que pren la Generalitat, tenen dades a disposició i són els que estan valorant la situació al conjunt del país. Per tant, màxima lleialtat. I m’agradaria que aquesta lleialtat existís entre totes les administracions. És un tema molt millorable en la gestió de la pandèmia, que per sort es va corregint.
Els ajuntaments haurien de tenir més autonomia per gestionar la desescalada?
Es tracta que ens facin corresponsables, amb cogovernança i reciprocitat. Que ens permetin compartir el nostre punt de vista i participar en la presa de decisions. Els ajuntaments, al costat de les necessitats dels ciutadans, hem demostrat la nostra majoria d’edat. No entenc la desconfiança. Hem tingut poc accés a informació oficial, la Generalitat ens ha fet servir molt poc. La proximitat serà un valor clau, importantíssim, en la gestió pública en el futur. Sabem com estan els ciutadans, com estan les escoles, els polígons industrials…
Quin paper esteu tenint els consells comarcals?
Fem de coordinació i suport entre els ajuntaments, que ara necessiten operar amb immediatesa. Més endavant ens tocarà pensar en el full de ruta per donar una resposta comarcal a l’impacte de la crisi, a mitjà i sobretot a llarg termini.
Un 29% dels assalariats de la comarca estan afectats per ERTOs. Amb quin escenari econòmic de futur es treballa?
Es treballa a mitjà termini per, en un o dos anys, recuperar nivells econòmics. La indústria és un dels sectors que resistirà millor, un dels primers a sortir de la situació d’ERTOs. En termes relatius, els sectors més afectats són el comerç i l’hostaleria. Hem de ser conscients que la sortida de la crisi no ens situarà on érem abans del coronavirus. Això pot ser una oportunitat per donar una resposta diferent a coses que no funcionaven. En l’àmbit mediambiental, amb economia circular i repensant la mobilitat.
Hi haurà prou recursos?
Les administracions locals afrontem la crisi amb els deures fets. Tenim unes economies sanejades, robustes, i capacitat de mobilitzar recursos. Sí que hem gastat diners en plans de xoc i se’n deixaran d’ingressar, i per això haurem de redibuixar les prioritats per reactivar l’economia i ajudar qui ho estigui passant pitjor. Perquè això sigui possible, serà necessari que des del ministeri d’Hisenda es pugui flexibilitzar la llei de despesa dels ajuntaments.
Quines seran les línies d’actuació en ocupació?
Farem una aposta per la indústria i per generar vocacions en el sector, amb plans locals d’ocupació. Apostarem estratègicament per la digitalització, per millorar la competitivitat de les empreses.
Aquesta crisi ens farà repensar la sanitat?
Independentment del color polític, s’ha aspirat a l’excel·lència mèdica amb la compra d’elements tècnics, amb teràpies i tractaments més punters, i això ha estat segurament una de les coses per les quals podem afirmar que tenim la millor sanitat del món. Però la crisi ha demostrat que tenim una germaneta pobra que són els ambulatoris. Els professionals de l’atenció primària sovint no han tingut mitjans suficients per treballar en condicions. Potser això s’ha d’equilibrar i és una de les reflexions que hem de fer en l’àmbit comarcal. A mi m’agradaria distingir la salut de la sanitat. La salut entesa d’una manera global no és només el que passa als hospitals, sinó també a les residències, a la resta de serveis socials, i a les escoles, on la salut emocional és molt important.
Ignasi Giménez, davant de l’Ajuntament de Castellar / LLUÍS FRANCO
“De la mateixa manera que hem fet un hospital de campanya, si cal s’han de fer escoles temporals de campanya”
S’haurà de reflexionar, també, sobre la gestió de les residències?
S’ha demostrat que les residències de gent gran eren un forat negre. Ningú sabia què hi passava, no estaven integrades en el sistema de salut en l’àmbit municipal, i haurem de ser capaços de donar-hi una volta. Els cuidadors i auxiliars que hi treballen, que fan una excel·lent feina, estan precaritzats. Necessitem que els convenis de la Generalitat per concertar places hi destinin més diners. És un sector que haurem de dignificar.
Mig any sense classes és preocupant?
És un error que les escoles no s’entenguin com un servei bàsic. De la mateixa manera que hem fet un hospital de campanya, si cal s’han de fer escoles temporals de campanya. Això és fonamental, no només per les desigualtats que s’accentuen, sinó per la conciliació de la vida familiar i la situació emocional dels alumnes. Necessitem amb urgència un pla de xoc educatiu, posar en marxa el resultat d’estudis científics sobre la qüestió i fer una proposta per obrir les escoles. Tenim el risc que, després de la feina que s’ha fet, s’aprofundeixin les diferències entre l’escola pública i la concertada. Hi ha un perill gravíssim i ja anem tard.
Sabadell en imatges: la ciutat, retratada a l’Instagram del Diari de Sabadell
