OBITUARIS

Joan Duran: la dedicació a la sardana en cos i ànima

Joan Duran / CEDIDA

El Joan ha estat un sardanista tota la seva vida. Des de petit, amb 7 anys, ja ballava a les places la dansa que ell ha estimat més, la sardana. Molt conegut en el món sardanista local, ell i la seva muller, Pepita Gordi, han anat plegats durant molts anys de la mà, fent rotllana.

Es van conèixer a mitjans dels anys cinquanta a la Colla Mirant el Cel “i vam ballar durant molts anys”, recorda la Pepita. Abans, com molts nois i noies joves de la ciutat, n’havien anat a aprendre a Cal Carol. Recorda que d’aquell ambient de balladors en sorgien moltes parelles sentimentals.

Era una manera de fer societat, amistats i gaudir de la sardana. Després de la Colla Mirant el Cel, la Pepita i el Joan van crear la Colla Ressò, “era la colla de veterans”, en una època en què els veterans no tenien cabuda en els concursos i les competicions sardanistes. Per això també van crear la Colla Arraona, on els veterans balladors podien seguir fent-ho. Va marcar una època, recorda Manuel Muñoz, de la Colla Sabadell.

Un sardanista de pedra picada “dedicat al món sardanista amb cos i ànima”. El Joan era una bellíssima persona, amant de la seva terra i la seva cultura. Gaudia ballant i ho va fer fins al final. Quan ja no va poder ballar més, diu la Pepita, “es va dedicar a ensenyar-ne als altres”. Molts sabadellencs i sabadellenques el recordaran ensenyant a ballar al Mercat de Sant Joan. Li agradava anar a la seva platja de Sant Salvador, anar amb bicicleta, caminar i nedar: “Si calia, sortia amb la bicicleta a les sis del matí.

Era molt actiu, no parava mai”. Joan Duran ha tingut una cerimònia reduïda, però si més no, diu la Pepita, “l’hem acomiadat amb el Virolai”.

La informació de Sabadell, al Telegram del Diari de Sabadell

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top