Zàping

Oriol Cruz: “A la televisió s’ha de treballar amb mirades”

L'humorista Oriol Cruz / CEDIDA

Imitar no està a l’abast de tots, sobretot si es vol fer amb gràcia. El sabadellenc Oriol Cruz s’ha fet un lloc entre els humoristes més preuats de Catalunya, amb imitacions que l’han dut a ser reconegut, entre d’altres, com l’Iniesta del Crackòvia. Ara, a més del programa Versió RAC1, el podem veure i sentir a diversos programes de TV3.

El confinament ha trencat tots els esquemes de treball.
Totalment, d’un dia per l’altre ens vam trobar amb la necessitat de canviar la forma de fer el Versió RAC1, tothom des de casa. En el meu cas, a més, jo vaig marxar dies abans que la resta de l’equip a casa perquè em trobava malament, al final vaig estar deu dies amb coronavirus. Hi havia dies que podia treballar i d’altres que estava a 40ºC al llit, va ser molt atropellat...

I com es fa un programa com aquest amb coronavirus i a distància?

Seguíem fent reunions telemàtiques, i el directe al principi va ser complicat, utilitzàvem una aplicació específica però hi havia retard en la veu, sentíem retorns que no tocaven... era força caòtic, perquè a més no ens enteníem quan havíem d’entrar, però ens hem acabat adaptant i ara tot rutlla com toca, i combinem la majoria de dies a distància i algun físicament a l’estiu.

En ple confinament ha estrenat programa a TV3.

Sí, Onze, el fem cada diumenge en directe fins que acabi la Lliga, d’entrada. El presenta Francesc Garriga i jo hi faig el personatge del senyor Vicenç, una adaptació de Vicenç Martí, el típic culer patidor. El meu paper és fer intervencions amb tocs d’humor.

Com l’ha dut de la ràdio a la tele?

Per caracteritzar-lo em vaig inspirar en un senyor de Sabadell que va a moltes manifestacions, amb barba blanca i tot peculiar. Vaig ensenyar una foto que vaig trobar d’ell i el departament de maquillatge va buscar perruques, barbes... fins que el vam trobar.

Publicitat

Oriol Cruz, caracteritzat com el senyor Vicenç / CEDIDA

En aquest cas el programa és presencial.

Sí, surto de Sabadell a les 20 h, i a les 21 h ja entro a maquillatge. Fins a la mitjanit, que és quan comença, vaig assajant pels passadissos de TV3, passes per platós, magatzems... és tot un món.

Nota molt canvi d’un mitjà a l’altre?

La ràdio és més flexible, quan Toni Clapés vol que faci alguna cosa, m’ho diu, però a la televisió el presentador no pot perquè està punxat, hem de treballar amb mirades i previsió. Abans d’entrar pautem què faré, no m’atreveixo a improvisar més enllà de la tertúlia, que dic coses de manera espontània.

No és l’única cosa que fa a TV3.

Doncs no, aquest any he posat les veus que acompanyaven el programa Manduca, del canal Super3, en aquest cas tot telemàtic des de casa, fent la veu del cuiner Cinto. Han estat una vintena de capítols, i ara estem pendents de la renovació d’una segona temporada.

Aquest cap de setmana, a més, ha estat d’estrena.

Sí, amb Inimitables, on els nens envien vídeos i jo hi poso veus amb imitacions a sobre. Estem a l’espera de veure si Onze també s’allarga per la Champions.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top