Oci i cultura

L’arquitectura, més enllà de l’edifici

Parlem amb els autors destacats de la 8a edició de la Mostra d'Arquitectura del Vallès

La reforma de la plaça d'Espanya / VICTÒRIA ROVIRA

La 8a edició de la Mostra d'Arquitectura del Vallès, que impulsa la Demarcació de Barcelona del COAC, ha destacat fins a 3 projectes ubicats a Sabadell. Un dels punts innovadors és que no s’han centrat exclusivament en l’edificació, sinó que incorporen noves modalitats i vessants de la professió. Segons el comissari, Francesc Camps, “no pretén ser un concurs, sinó una expressió col·lectiva sobre les obres i formes amb què es treballa ara”. Per això, el llistat final és “molt divers”: des de la mirada ecològica, la connectivitat gràcies a l’urbanisme, fins a una escenografia teatral.

Una mostra arquitectònica que no sempre passa per un edifici singular, en una tendència que es pot observar tant des de les ciutats vallesanes com de la gran capital que representa Barcelona. En parlem amb els autors dels tres projectes. 

La Gran Via, una de les grans ferides de la ciutat / VICTÒRIA ROVIRA

Estudis previs del Pla director de l’espai obert urbà 

"Les ferides que cal recosir"

Aprovat en el ple del febrer del 2020, ara seguirà el seu camí durant el present mandat. L’arquitecte Tomàs de Castro explica que “més que un document urbanístic, és un projecte viu, en el qual s’apunten aquelles coses que hauran de passar a la ciutat”.

L’objectiu principal és garantir la connectivitat entre tots els barris i àmbits de la ciutat, tot recosint algunes ferides històriques: sigui per elements naturals sense resoldre (falta d’un pont per a vianants amb què salvar murs naturals), o per grans infraestructures viàries. “Ja no són acceptables discontinuïtats de les principals xarxes de vianants”, diu l’informe. “La nova ordenació de la ciutat ja no pot estar dominada per les dinàmiques de creixement ni per la construcció de noves infraestructures destinades al vehicle privat”, afegeix. Això implicarà fer nous parcs, conversions en zones de vianants, pacificació de carreteres, soterraments, passos de vianants, etc.

Entre els àmbits d’actuació que proposa el Pla destaquen els balcons i l’entorn del riu Ripoll; la Gran Via; i l’N-150 (de l’avinguda de Rafael Casanova fins al carrer de Montserrat).

  • Tomàs de Castro

El pla ha estat elaborat per Tomàs de Castro (cap de l’oficina del POUM), així com per Josep Torras (cap del servei de Planificació Urbanística) i Rosa Folch (arquitecta tècnica). Han realitzat una diagnosi que ara es fa pública “per transparència”.

Estructura del préssec gegant, a La Faràndula / VICTÒRIA ROVIRA

‘El Préssec Gegant’

"L’escenografia també és arquitectura"

Què és subjecte de ser considerat arquitectura? Un edifici? O ho pot ser també una intervenció artística, com l’escenografia d’una obra teatral? Parlem d’El Préssec Gegant, representada al Teatre La Faràndula amb l’estructura dissenyada pel sabadellenc Francesc Bonsfills. Un artefacte amb pell de tela, costelles de fusta i una estructura metàl·lica. “És un préssec gegant molt conceptual, que s’ha anat deformant”, explica l’arquitecte. “Com a l’estètica del director de cinema Tim Burton, les formes es deformen”. 

Publicitat

Tot i això, era fàcilment comprensible pel públic infantil al qual anava adreçat? “A l’inici de l’obra projectàvem un mapping, en què presentàvem un préssec i l’anàvem deformant”, explica. “Així, els nens i nenes tenien la pista inicial”. Posteriorment, el préssec girava al voltant de si mateix, amb la força motriu de dos socis de la Joventut de la Faràndula que s’amagaven tota la funció dins el giny. “Tot i que parlem d’obra efímera i de lleugeresa, no ho és tant”, diu Bonsfills. De fet, el préssec gegant va ser desmuntat i les peces dormen des de llavors al magatzem del Teatre La Faràndula. Fins que torni a sortir!

  • Francesc Bonsfills

“Fer escenografia és molt divertit”, diu Francesc Bonsfills, que col·labora habitualment amb La Faràndula i és autor de la rehabilitació de la fàbrica Molins i d’una paret de l’escola del Sol, entre altres. El teatre reprendrà les funcions d’‘El Préssec Gegant’ el maig del 2021, després d’haver-les interromput el març per la Covid-19.

La reforma de la plaça d'Espanya / VICTÒRIA ROVIRA

Remodelació de la plaça d’Espanya

"No només que faci bonic, un espai verd que fomenti la biodiversitat"

La remodelació de la plaça d’Espanya ha estat triada pel COAC per la renaturalització en què pivota el projecte. De fet, Rosa M. Torra Reventós i el seu equip (tècnics municipals del Servei d'Obres Públiques de l'Ajuntament de Sabadell), van rebre l’encàrrec de convertir un espai verd en una infraestructura verda. Dit d’una altra manera: aportar un servei, més enllà del gust estètic.

“No només hi vam posar gespa, sinó tot tipus de plantes d’acord amb el cicle anual de llavor i flor, tot permetent que les abelles i les pol·linitzadores trobin flor”, explica. Es tracta de configurar un espai en repòs també per als petits animalons, que han aconseguit en part gràcies als talussos inclinats. “Creen zones de difícil accés que la gent no trepitja”, explica l’arquitecta. I, per tant, es pot permetre la floració lliure i evitar la sega constant.

A més a mes, hi han plantat pomeres en espatllera d’una varietat lleidatana. Configuren així un petit jardí de producció, en referència als fruiters que es planten dins ciutat. De fet, els pomeres han donat fruita, aquests darrers mesos. “Voliem introduir aquest element agrari a la ciutat, com a aclucada d’ull a no sentir-nos tan desconnectats una realitat de l’altra”. 

En segon lloc, també s’ha dissenyat un sistema de recollida de l’aigua de la pluja que el canalitza fins a uns cercles d egrava (també configurats com a punt ornamnetal), pel qual l’aigua es filtra directament al subsòl. “Així evitem que s’aboqui al clavegueram, tot millorant la recàrrega freàtica de la zona”, explica Torra Reventós. A més a més, en cas de pluges torrencials, ajuden a evitar el col·lapse de la xarxa de clavegueres, tot disminuint el cabal punta. “És més saludable per la ciutat, vaja”. 

  • Rosa M.Torra

Torra Reventós explica que el repte més gran del projecte –estrenat el desembre del 2018– ha estat construir sobre el nus ferroviari que composen les estacions soterrànies d’FGC i Renfe. “Hem construït una nova topografia, amb un llenç ondulat”, explica, després de col·laborar amb les dues entitats. 

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top