El pregó de Festa Major és el moment àlgid de l’encesa dels actes. Es tracta del moment en què algú que ha destacat per algun motiu en el darrer any o perquè té un vincle directe amb la ciutat exposa un discurs, més o menys mordaç, als ciutadans. A continuació us oferim algunes de les frases més destacades dels pregons dels darrers anys:
1990. Luis Eduardo Aute, cantant: “Què ho sàpiguen tots els Rambos d’aquest món i dels altres mons per envair, que aquí a Sabadell no hi tenen res a fer, i que van de cul perdut, perquè no tenim més míssils que els coets dels castells de focs”.
1992. Miss Doris Hartman (La Cubana): “Els sabadellencs treballen tot l’any per poder-s’ho gastar tot durant la Festa Major”.
1995. Pep Sala i Carles Sabater (Sau): “No us volem donar lliçons sobre com heu de viure la Festa Major perquè estem segurs que ja sabeu com fer-ho”.
Sau va oferir el pregó al 1995 / CEDIDA
1996. Jordi Boixaderas, actor: “Els barris tenen la seva festa major i a més la Festa Major de la ciutat, però els del Centre no en tenim cap més que la de tots; us saludo en nom dels veïns d’aquest barri que durant uns dies serà un rebedor i un passadís ple de gom a gom!”.
1998. Rosita Fabregat, actriu: “Proposo allargar la Rambla per reforçar el paper de Barcelona com a barri marítim de Sabadell o unir La Bassa amb el Parc Catalunya, cadascú dels aquí hauríeu d’emprendre el vostre propi projecte per a la ciutat!”
Rosita Fabregat va oferir el pregó al 1998 / D.S.
1999. Josep Molins, atleta: “L’esport és la meva vida i cada vegada més és una part important de les vostres, animo la població a practicar més activitat física: “el vostre cos i la vostra ment us ho agrairan”.
2000. Albert Om, periodista: “Si en mil anys Sabadell ha passat de 200 habitants a 200.000, sabeu què vol dir això? Que si continua al mateix ritme, al 3.000 tindrà 200 milions d’habitants!”
2001. Sergi Mas, periodista: “El millor que pots fer si vens a Sabadell és compartir amb tots vosaltres vivències, cultura, comunicació i, si pot ser, sexe”.
2002. Toni i Xasqui Ten, compositors i productors musicals: “Fa 125 anys, tota la gent que vivia a Sabadell llavors, només ompliria tres quartes parts de la graderia de la Nova Creu Alta, si fa no fa com un partit de play off del Centre d’Esports!”.
Ricard Ustrell i Xavi Bundó, tàndem de luxe per al pregó del 2016 / TWITTER
2004. David Meca, nedador: “La millor gent del món és a Sabadell, aquí sempre m’he sentit profeta a la meva terra”.
2005. Lluís Soler, actor: “De molt petit, em va començar a sonar el nom de Sabadell per les riuades del 1962, en aquell moment no sabia que jo mateix viuria en aquesta ciutat”.
2006. Teatre de Guerrilla, humoristes: “Hem de recordar fills il·lustres com Oleguer Presas, Joan Oliver, Josep Capdevila i Sergio Dalma, sobretot aquests dos últims!”.
2009. Artur Trias, actor: “Aquesta era una ciutat tranquil·la amb música de fons tot el dia, els sorolls dels telers; de cotxes no n’hi havia gaires, i els carrers eren empedrats o sense asfaltar, m’agradava més el Sabadell d’abans”.
Gemma Ruiz, pregonera del 2018 / D.S.
2015. Oriol Cruz, còmic: “Hi ha uns partits raríssims, a la meva època era PSC, i ara hi ha la Crida, Unitat, Guanyem , Sí se Puede, No se Puede, Aparque Aquí, Ceda el Paso.. quin lio el que heu liat!” (imitació de Manuel Bustos).
2016. Xavi Bundó i Ricard Ustrell, periodistes: “Un aplaudiment per aquells que fa temps intenteu passejar pel Passeig, una via que fa temps que hauria d’haver perdut aquest nom”.
2017. equip femení de waterpolo del CNS: “Com deia aquell, som de la ciutat que porta el nom del nostre Club, i de Machado es queda“.
2018. Gemma Ruiz, periodista: “Els saballuts som resistents, imaginatius, tossuts i potser no tenim padrins, però tenim el millor català que es parla a totes les terres catalanes que es fan i es desfan”.
