“Tenen el ‘no’ per resposta”, exposa l’Albert, pare sabadellenc, sobre els seus dos fills. Després del confinament total, han estat unes quantes les famílies que han notat que els més petits de casa estan més neguitosos i inquiets del que és habitual. Els pares s’han trobat davant d’un comportament inusualment més rebel.
Els nens s’han hagut d’emmotllar a una realitat nova a casa. I no tots hi han reaccionat igual, evidentment. Per a alguns, ha estat més estressant que per als altres. A partir de la setmana vinent, part del repte es trasllada a les escoles, on les criatures s’hauran d’adaptar a nous marcs normatius i caldrà molta pedagogia.
Tot i els beneficis socials que aporta l’escola, i les ganes de retrobar-se generalitzades, també hi haurà novetats que no agraden tant: “El meu fill gran no entén per què el separen d’alguns dels seus amics”, explica l’Albert, referint-se a la reorganització que ha suposat haver de fer grups bombolla, més reduïts. Ho expressava a Twitter, també, l’escriptor Marc Pastor: “Han separat el meu fill i un dels seus millors amics en els grups de convivència de l’escola i se’m trenca el cor de veure’l plorar perquè, tenint-lo tan a prop, no hi podrà ni parlar”.
I, alhora, hi haurà canvis desconcertants. Si sempre s’ha premiat la generositat de compartir material escolar amb els companys, ara això s’haurà d’evitar per higiene. Si abans una discussió o una baralla s’apaivagava amb una encaixada de mans o una abraçada, caldrà buscar una alternativa.
Per altra banda, la pedagoga Anna Forés alerta que la pandèmia ha col·locat algunes famílies en una situació de pobresa sobrevinguda, la qual cosa afectarà el rendiment acadèmic dels fills. “Caldrà molt treball emocional. Si hi ha una rabieta, analitzar què hi ha darrere, perquè potser és una demanda d’ajuda”, afegeix.
“Establir les regles de joc”
La tasca docent a l’inici de curs pot ser decisiva: “La feina més important dels primers dies és establir les regles de joc, posar els límits. S’hauran d’establir unes noves normes, un marc per conviure tots plegats”, determina la pedagoga sabadellenca Carmina Pinya, secretària del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Les noves pautes, però, matisa que s’hauran de sustentar a través de la reflexió i de la comprensió, “ajudant a entendre”. I, sobretot, esquivant l’autoritarisme com a mètode: “El càstig no és la manera que el nen aprengui a comportar-se, segur que no el farà estar tranquil. A base de prohibir, quan no el vigilin farà el que vulgui”, afegeix. Part important de la feina del docent, segons Pinya, serà la de construir un entorn serè i tranquil: “Si estan en un entorn nerviós, insegur, ho notaran”. També –diu– caldrà cert marge de flexibilitat per adequar-se a les diferents situacions
En qualsevol cas, missatge de tranquil·litat per als pares: la majoria d’infants no s’hauran de trobar amb gaires dificultats per encarar el curs, segons Forés. “Científicament, els nens són molt plàstics, tenen una capacitat d’adaptar-se a les situacions molt més poderosa que els adults”, diu.
