El polifacètic periodista Sergi Mas ens explica els seus orígens sabadellencs en portes del derbi Sabadell-Espanyol de diumenge que ve a la Nova Creu Alta. Ara es troba enmig d’un projecte apassionant. Dirigeix el programa La Grada TV (teve.cat, Youtube), dedicat exclusivament a l’Espanyol.
Per què aquest programa? Perquè el trobo necessari. A Catalunya hi ha uns 200.000 pericos i l’Espanyol gairebé no existeix mediàticament. Des de la irrupció de les televisions l’any 2000, ha perdut espai d’una manera alarmant. Agafes un diari esportiu de Barcelona i el Barça té 22 pàgines i l’Espanyol mitja i… gràcies. Per això vaig pensar que seria interessant fer un programa només de l’Espanyol encara que fos per internet.
Com el definiries? Amable, amb humor i valors. Fem tertúlia, però he posat unes condicions bàsiques: està prohibit parlar del Barça, cridar, menysprear i insultar. Jo no suporto els insults que a vegades escolto al meu estadi contra el Barça. Vull una tertúlia animada, però amb respecte i que ningú tregui sang pels ulls.
En 30 anys de professió, has fet de tot. Fent el símil futbolístic, series un jugador polivalent. Doncs és així i m’agrada ser polivalent. Mai m’he avorrit. Una frase diu: treballa en el que t’agrada i no treballaràs mai. Ara, per bé o per mal, soc el meu propi jefe.
Curiosament, els teus inicis estan molt relacionats amb Sabadell, oi? I tant! Tinc uns grans records de la Nova Creu Alta. Gairebé es pot dir que allà vaig néixer com a periodista i vaig fer la primera cosa important. Era l’època que a Ràdio Sabadell es feia el programa Sin Concesiones de Lluís Llorente i jo retransmetia els partits del Sabadell. També es feien els del Barça i l’Espanyol. A vegades podia estar el dissabte al Carranza fent un Càdis-Espanyol i diumenge a la Nova Creu Alta, el Sabadell-Mallorca. Va ser una etapa molt maca en l’àmbit personal.
Et consideres un periodista ‘vintage’? M’agraden les històries i jo recordo el futbol dels anys 70 i 80 extraordinàriament proper. Tinc totes les col·leccions de cromos de Primera Divisió des de la temporada 71/72 fins ara. I veig un cromo de Lino, Periko Alonso o Rafa Marañón i em fan recordar històries, l’olor de la gespa, aquelles porteries peculiars de la Nova Creu Alta… És un record global. Ara tot ha canviat.
Per bé o per mal? És tot molt diferent. A mi m’agrada el futbol d’abans, poder fer un cafè amb el Lino. Ara això seria impossible. El periodisme també ha canviat moltíssim. Abans feia una retransmissió el Xavi Andreu de torn i t’ho explicava tot. Ara intervenen 15 persones i a les tertúlies es parla més de tàctica que de les històries del futbol. Jo gaudia, per exemple, escrivint a la revista Don Balón. Allò era un gran hobby.
Sergi Mas també està inevitablement relacionat amb l’humor. Com recordes els inicis? Amb l’Arús vam ser els precursors de l’humor futbolístic. En aquella època no s’entenia fer bromes en un partit. El Força Barça va ser atrevit i un impacte. La imitació del Lara? Era perico, milionari, molt fatxa i feia gràcia. Un dels millors personatges que he fet.
Tot i que molta gent encara et deu confondre amb el Montilla… És curiós que encara em recordin quan només van ser quatre anys i el Polònia va per la 16a temporada. La semblança física ajuda, suposo. Quan va acabar el Montilla de debò vaig decidir deixar el programa de forma voluntària perquè jo no soc actor i no podia seguir.
Acabem amb futbol. Diumenge juguen Espanyol i Sabadell. Com ho veus? Em fa una il·lusió especial i em sap greu que no pugui entrar el públic perquè estic segur que la Nova Creu Alta hauria viscut una gran entrada i un magnífic ambient. L’Espanyol ha començat bé i el Sabadell ha tingut un inici de lliga duríssim. Segur que millorarà.
