La periodista Anna Pacheco (que ha colpejat fort amb el seu hilarant, punyent i entretingudíssim Listas, guapas, limpias) ha protagonitzat -en part involuntàriament- una nova polèmica sobre com ha de ser la llengua emprada a TV3. Pacheco revela que ha rebut missatges de felicitació per les seves intervencions a la cadena: per fi algú “que no sigui Català de l’Any i que confongui les S sonores amb les S sordes”. Felicitacions que també reivindicaven el català del Carmel, Nou Barris i les perifèries.
Ni dos minuts va trigar a rebre, a xarxes socials. I el debat té molt de suc. Per una banda, expressa el desig d’una part de la població (de pares i mares xarnegues, ubicada a la zona metropolitana) de ser respectada. De ser tingudes en compte des de l’establishment català. Critiquen que la seva realitat i accent lingüístic no surtin gaire a TV3. “Ai las! Estan fent apologia de la ignorància!”, exclamen les crítiques. Sostenen –també amb raó– que reivindicar parlar malament una llengua –aka el català- és una estupidesa. I apunten la teoria de la interferència lingüística, entre la una llengu majoritària (el castellà) i una minoritzada (el català).
El quid de la qüestió, per tant, podria ser: és incorrecte el català de -diguem-ne- accent xarnego?
Abans d’entrar-hi, cal recordar la batalla dialèctica entre una part de l’independentisme d’esquerres i una part dels Comuns (dues ànimes que haurien d’estar agermanades en l’eix social), en torn al fet xarnego, especialment arran del Festival Txarnego promogut per la potent teòrica i activista Brigitte Vasallo. Un conflicte que podria tenir ressonàncies entre escriptores emergents com Juana Dolores i Anna Pacheco (de les anomenades narratives perifèriques) i que es percebut com salar una ferida per a part de l’independentisme de la CUP i ERC (“és que som burguesos per parlar català?”, “és que no som d’esquerres per ser del cinturó roig?”). I que va tenir amb els diàlegs en castellà a la sèrie Drama (produïda inicialment per a TVE, emesa després per TV3) un punt àlgid.
La guerra dels accents fa teps que coeja a TV3 / DS
A parer meu (disparin al pianista, val, però amb constructivitat), el català d’accent “de barri” és un català específic del qual cal conservar les expressions mestisses, forjades les darreres dècades. A més a més, la seva realitat (simbòlica) ha de tenir un espai clar a TV3: Bàsicament, perquè és una realitat existent.
Però també és cert que és un català està contaminat pel castellà. I que els professionals periodistes de Tv3 han d’aspirar a arlar la llengua més genuïna i rica (sigui quina sigui). El català “dels barris” està contanimant, però també ho està el de les reserves espirituals de Girona. I el dels joves de les famílies del centre de Sabadell (i no pas de Can Puiggener): una llengua fonèticament pobra, en què la el·la ja no sona (hem torat bledes), amb un vocabulari limitat en què prevalen les paraules comunes amb el castellà. La qualitat del català és cada cop menor i no cal més que comparar la parla en l’interior d’una mateixa família (trieu-ne vosaltres quina): Veureu la diferència entre les tres generacions (àvia-avi, pare-mare, filla-fill) i l’assimilació fonètica al castellà.
