Ara sí que tindrem brega: si es confirma el pla de desescalada del Procicat, viurem un Nadal semiconfinat. I amb toc de queda: com si fóssim la Ventafocs, podrem perdre una sabata per la Via Massagué, corrent cap a casa després de fer uns beures a les terrasses del Passeig. Alhora, el rellotge del campanar de Sant Fèlix farà sonar les campanades. Ding-dong, ding-dong… Però no pas 12, sinó 10. Vaja, als personatges Disney els deixaven tornar a casa més tard que a nosaltres.
Però almenys sembla que podrem fer àpats de Nadal. Ara bé, haurem de triar quins són els nostres 9 familiars preferits. I és que s’estableix el màxim de 10 comensals. Prepareu-vos per les baralles als grups de família de WhatsApp! El que més m’intriga, però, és que la mobilitat seguirà tancada: oficialment, no es podrà entrar ni sortir de Catalunya. Entro a l’Idescat i comprovo les dades del padró: 6.692 sabadellencs viuen a l’estranger.
Com s’ho faran, per tornar? Ara girem la truita: 71.775 residents a la ciutat no som nascuts a Sabadell. 39.566 ho hem fet a altres comunitats de l’Estat espanyol, mentre que 32.209 han nascut a l’estranger. Recordeu l’anunci del torró El Almendro? Vuelve, a casa vuelve? L’esteu taral·larejant mentalment? Doncs no sembla pas que puguem tornar a casa dels nostres pares i mares. No dic que tots aquests més de 70.000 ciutadans tinguessin intenció de passar Nadal a les llars –originàriament– familiars. Milers d’aragonesos, andalusos i fills d’altres regions van arribar fa dècades i només tornen al poble cada certs anys.
Tampoc crec que molts dels 32.000 conciutadans estrangers tinguin la capacitat econòmica per tornar als seus països d’origen uns dies de Nadal. Tanmateix, ens ajuda a fer-nos una idea de les connexions sentimentals que 1 de cada 3 residents tenim amb altres terres (més o menys llunyanes). I alguns sí que tornarem casa, peti qui peti. No descarto que el Diari de Sabadell acabi publicant la notícia de la detenció d’un dels seus periodistes, intentant embarcar-se en un tren a l’Estació de Sants, rumb cap al País Basc. Perquè no sabeu la renyada que em caurà, de ma mare, si no em veu a taula la nit del 24! I tanmateix, no oblido el meu privilegi de no ser un migrant econòmic. Siguem empàtics i oferim-los suport mutu.
