Format sota les ordres de Genís Marcó –mentor de Fernando Alonso–, el jove Josep Maria Pepe Martí (13-6-2005) és una de les promeses de l’automobilisme estatal. Amb 10 anys va iniciar-se en el món del kàrting, al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall, i quatre anys més tard ja es proclamava Campió d’Espanya Júnior (2019). A més, aconseguia la quarta posició en el Mundial CIK-FIA, amb Tony Kart, l’equip per on han passat grans campions de la Fórmula 1 com Michael Schumacher o Sebastian Vettel, entre altres. Ara, després de la setena posició en el campionat mundial d’OK –el millor rookie–, es prepara per fer el salt a la Fórmula 4.
Amb cinc anys has passat de fer els primers revolts a competir internacionalment. Quin ha estat el secret?
He tingut molta sort. Un cop acabat el Campionat de Catalunya (2017), vam parlar amb Genís Marcó i ell va accedir a ser el meu entrenador. Durant aquests tres anys m’ha inculcat diversos valors com la dedicació, l’esforç, el treball constant i, sobretot, a reflexionar dels errors comesos a la pista.
Això hi ha ajudat, segur, però les teves mans també hi tenen alguna cosa a veure…
(Riu). Personalment, crec que la diferència respecte als altres pilots rau en la gestió de la cursa. Jo no penso només a avançar i avançar. Si el del meu davant va a un ritme molt semblant al meu, avançar-lo em suposarà perdre temps i és preferible seguir-lo per arribar al grup capdavanter, per exemple. I això ho he anat veient i aprenent amb el pas del temps. Lògicament, també hi ha aspectes a millorar, com les qualys. Sempre haig de remuntar.
“Siguin o no pilots professionals, els has de guanyar a tots”
En les dues cites mundials, els canvis sobtats de la meteorologia et van fer la guitza amb el set up. Creus que sense aquest factor hauríem parlat d’un podi?
Penso que sí. A Portimao –ara farà dues setmanes– el dijous, sense temps cronometrats, vaig anar molt ràpid en aigua, a només una dècima dels tres primers classificats –Bradshaw, Turney i Hiltbrand–. Desgraciadament, vam optar per un reglatge pensant que no hi hauria pluja i a la volta 6, quan ja tenia a Lorenzo Travisanutto, es va posar a ploure.
Finlàndia o Portugal. Amb quin dels dos resultats et quedes?
(S’ho rumia). Si bé és cert que corres amb gent més gran a OK, tant per a mi com per a la resta de pilots, siguin o no professionals, els has de guanyar a tots. Et diria que tinc més bon record de la quarta posició aconseguida a Finlàndia. Vaig fer una bona classificació, sortint primer a totes les mànigues i guanyant-ne tres. Sempre vaig estar a les posicions capdavanteres. En canvi, a Portimao, el regust és agredolç encara que no sortís tan malament.
Per què has decidit fer el salt d’OK a Fórmula 4 sense passar per KZ?
És un estil de conducció molt agressiva, de recórrer pocs metres, que no es veu gairebé. Si et mires F2 i F3, per exemple, intenten aprofitar cada mil·límetre del circuit. Soc partidari, si és necessari, de fer dos anys a F4 que no un –KZ – i un– F4–.
La porta d’entrada als monoplaces de la Fórmula 1, amb ‘màquines’ de 700 quilos i 200 cv….
És un pas important, però vull anar a poc a poc i amb bon pas. Està clar que la Fórmula 1 és un somni. És el màxim, on hi ha els millors equips i les millors tecnologies, però si no és possible, també m’agraden els prototips.
Amb qui t’emmiralles dels pilots de la Fórmula 1?
Per a mi, i seguint aquest ordre, Senna, Alonso, Hamilton, Leclerc i Verstappen són els millors. Tenir la capacitat d’esprémer al màxim el cotxe com va fer Verstappen a la sortida de Turquia és una cosa molt especial.
