Els instruments de música també tenen ànima, però probablement cal afinar la mirada per a percebre-ho. O cursar el taller de lutieria que impartirà Clàudia Fité (Sabadell, 1993). Serà a Ravals taller (Raval de dins), on compatirà l’art de fabricar, reparar i restaurar instruments musicals de corda (particularment violins o guitarres).
No és fàcil trobar-se una luthier. Ella mateixa va haver d’estudiar fora de Catalunya, on no existeix cap escola d’arts i oficis on s’imparteixi. Fité, de fet, va estudiar a Bilbao (juntament amb Màlaga, una de les poques ciutats on es pot fer com a grau mitjà). Posteriorment va marxar a Newark (Anglaterra), per entrar a la School of Violin Making. Només admet 20 alumnes per curs, de forma que la generació anual de luthiers que posa al mercat és limitada. “Al principi sembla que som pocs, però quan estàs dins aquest món, ens trobem a fires i altres espais”, explica Fité.
Clàudia Fité, al seu taller a Can Feu / VICTÒRIA ROVIRA
Si abans era un ofici que s’aprenia al taller del mestre (“començaves escombrant i anaves observant”), ara té uns estudis darrere. El seu treball final, rememora Fité, va ser fer un instrument amb la celeritat possible. “El vaig tenir en 5 setmanes”, diu, “és el meu rècord!”. I és que construir un instrument no és precisament una tasca ràpida. Es triga uns dos mesos, de mitjana. Fité n’ha fet cinc violins, a banda d’un sisè que encara té a mitges.
15.000 euros?
Què farà amb ells? “Vendre’ls, clar!”, diu riallera. Apostarà per oferir-los a estudiants professionals, com ara gent que passa del Conservatori a l’ESMUC. “Els instruments són molt cars, per això vull fer una línia més assequible, perquè la gent no pot pagar 15.000 euros per un violí”.
Una altra opció és comprar per internet. De fet, aplicacions com eBay i Wallapop han popularitzat a l’extrem la venda de tot tipus d’andròmines, així com aquells vells instruments musicals de quan vam intentar aprendre a tocar. Però si compres per internet, potser necessites portar-lo a revisió. Fité, de fet, també repara instruments de corda. “Un senyor va venir amb un llaut antic que havia comprat per internet. Realment trobes coses tirades de preu”, explica la luthier. I el contrari: “També hi ha gent que no sap ni el que ofereix i malvèn un instrument molt més bo del que es pensa”.
No cal ser músic
Certament, falta cultura musical. Però no és indispensable per ser luthier (ni per cursar el taller). “Si saps tocar un instrument, és millor. És un plus, perquè saps si un mànec és còmode, per exemple”, explica Fité. Però els ateus i profans de la matèria no estan vetats.
Clàudia Fité, al seu taller a Can Feu / VICTÒRIA ROVIRA
Aprendran les parts que componen un violí. Els orígens, les escoles… Per exemple, el mestre de mestres, Stradivari, crea l’escola de Cremonesa. També hi és Amati. Guarneri. Gasparo da Salo. Rugare. Carlo Bergonzi.
I és fàcil de diferenciar un instrument fet per cadascú? “N’hi ha que són molt evidents. D’Amati i d’Stradivari sí que els reconec. Ara bé, com que uns i altres són mestres i alumnes, al final s’hi semblen”, explica.
Ella personalment, es decanta per Stradivari. “Les efas, el dibuix… És tot molt rodó”, diu, tot i que també li agraden alguns Amati.
I les fustes? Té algun arbre mig talat, en alguna casa familiar cap a Sant Llorenç Savall? “Hahaha, no! Les comprem en fires de luthiers”, revela Fité, qui té pendent una compra a uns productors d’Alemanya. I també té pendent tornar a Anglaterra a acabar una restauració.
