Albert Acín Serra / Manel Camps R.
La possible fusió per absorció del Banc Sabadell amb el BBVA genera inquietud a la ciutat. L’entitat ha tingut i té una forta vinculació amb Sabadell i ha estat part del seu creixement econòmic i empresarial, i una peça clau per a les entitats i associacions socials i culturals de la ciutat. Que el Banc Sabadell deixi de ser el Banc Sabadell es percep com un risc aquí i també en clau autonòmica: és l’única entitat financera amb els serveis centrals a Catalunya, després que CaixaBank els repartís entre Barcelona i Madrid.
A l’economista Joan B. Casas li sembla “preocupant” que Espanya camini cap a un “oligopoli bancari”. La fusió de BBVA i Sabadell provocaria que tres bancs acumulin més del 70% de crèdit i dipòsits a tot l’Estat. L’entitat resultant superaria el Santander en oficines, crèdit i dipòsits, i es consolidaria com a segon banc espanyol, molt a prop de CaixaBank. “No seria bo”, apunta. En xifres concretes, el BBVA i el Sabadell sumarien 338.660 de dipòsits, el 23,4% de la quota de mercat. El primer aportaria el doble de negoci que el segon. I passa tres quarts del mateix amb els préstecs. En termes de pes accionarial, Casas apunta que “sigui una fusió o una compra, el Banc representaria de l’ordre d’una cinquena part de l’entitat resultant amb el BBVA”.
L’economista sabadellenc i president de Xarxa Onion, Arnau Bonada, sosté que més enllà dels detalls específics de l’operació, “quan es parla de fusió per absorció la paraula ja t’indica que quan t’absorbeixen t’acabes diluint per l’entitat que t’adquireix. Justament sobre això, el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, considera que en l’època de les absorcions de les caixes –Sabadell, Terrassa, Manlleu, Penedès, entre d’altres– el nivell de concentració “va ser bo”, però lamenta que Catalunya tingui “pocs bancs”.
En aquesta línia, i sobre l’interès per part del BBVA, Puig de Travy explica que “hauran de ser les autoritats les que determinin si aquesta operació té un efecte negatiu sobre la competència del mercat”. Més enllà de la decisió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), l’economista va més enllà i afegeix que “són operacions tan importants que poden tenir externalitats i pot provocar que en sectors específics no tinguis una oferta, com és amb el Banc, que té un model d’èxit amb la banca d’empresa”.
L’economista creu que el BBVA “té pressa” perquè “a diferència de fa quatre anys, el Banc té una posició molt sòlida, és un bon banc, que ha despertat interès. Ara, un cop fet públic l’anunci, l’acció del Banc Sabadell ha pujat i potser fa que l’oferta no sigui la millor”.
“Sense el Banc, es dilueix la història de Sabadell”
“Si es dilueix el Banc Sabadell, es dilueix una part de la història de Sabadell. El banc ha estat determinant per a la ciutat a escala financera i també social i cultural”, constata Casas. Amb perspectiva històrica, l’absorció per part del BBVA reduiria encara més la presència d’entitats amb arrelament sabadellenc i esborraria una entitat amb 143 anys de vinculació a Sabadell. “La ciutat dels fabricants va produir unes institucions fortes: el banc, el gremi, la caixa, la companyia d’aigües… i una part ha anat desapareixent a mesura que la indústria perdia força”, també constata l’economista Joan Saborido, que destaca que el Banc, en sentit contrari, “ha superat els límits de la ciutat, ha agafat força, ha sortit a borsa” sense perdre de vista Sabadell. “Seria negatiu. El Banc té una presència importantíssima a la ciutat”. Bonada hi coincideix: “El Banc és d’aquelles coses que encara ens queden de l’època daurada de la ciutat”.
El precedent de la desaparició de Caixa Sabadell dins del BBVA no es pot passar per alt, segons Casas, que va viure de prop aquest cas. Constata que tot i que en un inici hi va haver interès per la ciutat i el seu teixit associatiu, després les coses es poden tòrcer: “A curt termini mantenir els compromisos és fàcil, però què ens diu l’experiència? A mitjà i llarg termini, s’acaba diluint i se supediten als interessos de l’entitat”, indica, tot remarcant decisions “estrictament d’interès econòmic” del BBVA com abandonar la seu del carrer de Gràcia. “Que estigui tancada és un problema de ciutat, no de banca”, afegeix Saborido.
Bonada tampoc vol deixar passar per alt el vessant social i cultural del Banc Sabadell i fent referència a la mala experiència de la Caixa, apunta: “La implicació a la ciutat i al món cultural, esportiu i social la tens i la tindràs si estàs aquí, i si passes a dependre de molts quilòmetres de Sabadell, és molt més difícil crear empaties”.
Com a pla B, en el cas que es consumi la fusió per absorció, Joan Saborido creu que seria l’oportunitat per recuperar la seu de la Fundació Banc Sabadell a la ciutat, sempre que abans es “pactin” els recursos financers vinculats a aquesta operació.
Conseqüències sobre els clients i el servei
Les experiències de fusions prèvies també són un avís sobre el tancament d’oficines per fer créixer els beneficis. Sense anar més lluny, la fusió entre Caixabank i Bankia va suposar que 1.600 oficines abaixessin la persiana. En el cas d’una absorció del Sabadell per part del BBVA, aquest procés seria “encara més fort”, indica Saborido, sobre una entitat que ha basat la seva “viabilitat econòmica a reduir costos”.
Pel que fa al servei, Saborido remarca que el Banc Sabadell s’ha fet un nom en el món de l’empresa i de les pimes. “Aquest estil que va començar aquí a Sabadell i ha exportat arreu, té prestigi. Si l’assumeix una altra entitat, imposarà els seus criteris”, assevera. Molts dels clients de l’antiga Caixa de Sabadell van marxar després de l’absorció per part del BBVA.
“Si tendim a la concentració, el desequilibri serà més gran: més poder d’imposar condicions per part de l’entitat bancària que per part de l’empresa i el particular”, constata Bonada. “Seria difícil poder trobar 4 o 5 bancs diferents per poder tenir finançament, i això fa que l’empresa tingui més dependència de l’entitat financera, que estigui lligada de mans i peus i tingui menys poder de negociació a l’hora de negociar les condicions”, detalla.
Pel que fa als treballadors, si l’absorció s’acaba materialitzant, Bonada reflexiona sobre algunes de les derivades que genera el Banc Sabadell per a la ciutat i per a la comarca, on malgrat no tenir la seu social a la ciutat, sí que es manté el centre corporatiu: “Una de les sortides professionals dels sabadellencs ha estat entrar al Banc, i això té unes externalitats positives, amb gent que treballa en serveis de valor afegit i amb sous per sobre la mitjana del país. Si et dilueixen, però, al cap d’1-2 anys els serveis centrals s’allunyen de la ciutat, de la comarca”, exposa.
En aquesta línia, l’economista afegeix que poder comptar amb el Banc Sabadell fa que “neixin i creixin empreses que funcionen com a auxiliars, complementàries, i encara que sigui una economia globalitzada, la proximitat hi fa molt a l’hora de contractar una empresa o altra”.
Què hem d’esperar a partir d’ara?
La decisió no està presa. El Sabadell ha de valorar l’oferta feta per part del BBVA. El següent pas és la convocatòria d’un consell d’administració, en què s’estudiarà la proposta i s’analitzarà si s’obre la negociació. Tindrà lloc en els pròxims dies, segons informen fonts del Banc, i a partir d’allà es decidirà quins són els següents passos.
Fotografies: Juanma Peláez
