Adeu a una persona excepcional
[Escrit per Josep Oliu i Creus, president de Banc Sabadell]
Si alguna persona encarnava el Banc Sabadell des de la senzillesa i a la vegada des del rigor i el compromís més radicals, aquest era l’Esteve Maria Faus i Mompart, mort divendres passat als 92 anys.
Amb ell se’n va l’últim exponent d’una generació de directius i d’una època clau del banc, la del final de la postguerra, la primera expansió i la introducció de la informàtica; trenta anys intensos que van transformar l’entitat i també el país. Uns temps de canvis determinants en què bons professionals com el Faus van saber afermar els fonaments sobre els quals vam poder bastir el Banc Sabadell del segle XXI els que més tard vam agafar el seu relleu.
L’Esteve Maria era brillant i modest; un home de Sabadell que va fer del banc la seva vida i s’hi va dedicar en cos i ànima des dels 16 anys. Hi va tenir un paper fonamental com a director dels serveis jurídics, interventor, secretari general, secretari del consell i conseller, i finalment també com a primer tresorer i patró de la Fundació del Banc. Gairebé seixanta anys de professió impecables que va tancar definitivament el 2003, en complir els 75 anys.
Esteve Faus l’any 1977.
Va ser la mà dreta del meu pare, l’advocat conseller i l’executor de les coses més difícils moltes vegades. El Faus tenia sempre la porta oberta del seu despatx per impartir criteri i per decidir sobre allò que altres no eren capaços o no s’atrevien a prendre una decisió. Era l’últim recurs d’on tots sabien que podria sortir una decisió sàvia per implementar o per plantejar al Sr. Oliu.
Quan jo vaig començar al banc, Joan Corominas i el meu pare me’l van posar de guia i mestre. No només això, sinó que jo també vaig gaudir de la seva porta oberta durant els meus primers anys a la casa. Era una persona extraordinària, molt allunyat del que avui tenim identificat com un executiu o un executiu bancari. Curiós per tot, sabia qui era tothom i quina era la vàlua de cadascú. Era un intel·lectual autodidacte que llegia molt i li agradava discutir de tot. Això li donava aquella superioritat de criteri dins del món bancari on certament es diferenciava.
Esteve Faus fa uns anys.
Em va donar suport i orientació en tot moment quan jo vaig iniciar la meva vida de director al Banc Sabadell. Sobretot en aquella primera operació que va marcar una fita important i que va ser la compra de Natwest Espanya, entitat que després va esdevenir Solbank i que ell va presidir durant cinc anys fins a la seva integració a Banc Sabadell. Va ser la primera i va ser complicada precisament per això, però ell va saber-la dirigir amb mà esquerra, posant al davant la cultura empresarial del nostre Sabadell i fent que se la fessin seva tots aquells directius qualificats que provenien del banc anglès.
Això el va fer anar molts dies a Madrid. I va ser llavors, i ja encarant la seva jubilació, que va decidir que volia fer el doctorat en Dret. Home d’una tenacitat inesgotable ho va aconseguir uns anys després amb una tesi sobre la regulació i la desregulació bancària que va merèixer la qualificació d’excel·lent cum laude, la màxima. El Faus era així. Mai es va veure prou gran per deixar de fer un nou projecte, sempre mirant cap al futur.
Era una persona excepcional, superdotada, amb una capacitat de treball i una memòria prodigioses que li permetien estar al cas de tot el que passava al banc i a fora. El seu interès pel coneixement i la tenacitat que posava en tot el feien especial. Lliurepensador i molt pragmàtic, transmetia sempre un profund humanisme. El Faus ha estat una de les grans persones que han fet possible que un petit banc de la nostra ciutat com el Sabadell s’obrís camí fins a ser un dels grans bancs del nostre país per la fortalesa de la seva cultura i els seus valors.
Consell d’Administració de Sabadell Multibanca el 1988 (esq. a dta.): Josep Oliu, Josep Permanyer, Bonaventura Garriga, Esteve Faus i Francisco Vallejo.
Després d’una vida plena, dedicada al banc i a la família que tant estimava, se n’ha anat una persona irrepetible i un professional exemplar que ha marcat una època i que per sempre més formarà part d’una manera destacada de la història de Banc Sabadell.
Adeu i gràcies, Esteve, per ser com eres i per tot el que ens has donat.
