Sovint, els qui passen tota la vida en una mateixa feina són catalogats de conservadors. Els tòpics s'allunyen de la realitat quan aquesta feina és la de periodista. "Cada dia és totalment diferent de l'anterior. Ser periodista et permet viure experiències inimaginables. És un luxe", afirma el Jordi Aguilera, que 36 anys després d'entrar a TV3 continua amb la mateixa il·lusió que el primer dia, una il·lusió que també transmet quan recorda i explica algunes de les mil anècdotes que ha viscut en la seva llarga trajectòria. Un dels fets que ha fet que aquesta rutina sigui sempre diferent també és la versatilitat del sabadellenc, una virtut que li ha servit per treballar en programes molt diferents al llarg de gairebé quatre dècades a la televisió pública catalana.
Per entendre aquesta passió cal anar als inicis. Ja en la seva època d'estudiant a l'Escola Ramar, Aguilera feia un diari per a l'alumnat. "Feia cròniques de les excursions, explicava el que passava a l'escola... recordo que el director d'aquella època, don Rafael, ja em deia 'usted va para periodista', i al final t'ho diuen tantes vegades que t'ho acabes creient. Jo tenia la vocació del periodisme i de la història, però no m'agradava donar classe i quan em va tocar escollir em vaig decantar pel periodisme, que el vaig estudiar a la UAB". El seu somni era treballar en premsa escrita, concretament a La Vanguardia. "Com és la vida que la premsa escrita és el que menys he treballat i a La Vanguardia no hi he escrit mai", subratlla entre riures. El camí en el món de la comunicació el va començar l'any 1989 quan va entrar, com a alumne en pràctiques, al lloc que es convertiria en casa seva: TV3. "Feia pocs anys que havia començat i a tots ens feia molta il·lusió perquè era un mitjà nou i amb grans oportunitats", recorda.
Un cop finalitzada la seva primera estada a la corporació va tocar la comunicació corporativa i també va col·laborar en altres mitjans fins que li va sortir una nova oportunitat de tornar allà on havia estat tan còmode. "Tenia una beca d'estiu per anar a Televisió Espanyola, però em van trucar per fer una substitució. Vaig dir que sí, lògicament". Va entrar en un horari estrany, a fer el telenotícies nit, que era l'encarregat de tancar la programació, cada dia en una hora diferent segons quan acabés el programa predecessor. Allà va coincidir amb l'historiador del Diari de Sabadell, Jaume Barberà. "Hi vaig aprendre molt i m'ho vaig passar molt bé", assegura. Tot just va ser l'inici a una trajectòria molt llarga, un cop va poder fer les oposicions i quedar-se amb una plaça fixa. Des d'aleshores, el periodista sabadellenc ha fet "de tot". Va ser corresponsal a Madrid, amb la varietat d'esdeveniments que això comporta, va formar part d'equips d'edició i de guió de programes com 'El món d'Ariadna' o 'Coses de la vida', va elaborar resums de l'any o de política -en format satíric-, va estar a la redacció del TN, a l'Espai Internet, l'Espai Terra o el Catalunya Avui, entre altres participacions i feines en els nombrosos programes del canal.
Stephen Hawking, Pavarotti o la visita al CERN
Tants anys de vivències i experiències, lògicament, li han servit per acumular un bon grapat d'anècdotes curioses, algunes fins i tot inversemblants. Des d'haver nedat sota una cova submarina, sense ser un gran atleta, i que el micròfon no funcionés, fins a pujar a un globus terraqüi i haver de fer un aterratge d'emergència caient per terra. Un autèntic totterreny del periodisme, que gràcies a ser una persona propera i rigorosa també ha vist com se li obrien portes tancades amb cadenat, a vegades fins i tot de forma literal. "Vaig entrevistar Antonio Fernández, que tenia un càrrec important al CERN de Ginebra, i ens va dir que si necessitàvem alguna cosa d'allà, que li diguéssim. Li vaig agafar la paraula i hi vam anar, tot i que la llista d'espera de premsa era d'anys. Era com estar al Vaticà acompanyat del Papa. Les portes s'obrien al nostre pas. Allà estaven totes les grans ments europees. Va ser una experiència extraordinària", explica.
Un altre dels capítols marcats en vermell en la trajectòria del Jordi Aguilera és precisament el de les entrevistes, que li han permès compartir estones amb ídols, referents i celebritats. 'Assaltar' a Luciano Pavarotti al vestíbul d'un hotel sense una llengua comuna per comunicar-se, o enviar preguntes a Stephen Hawking amb tres mesos d'antelació per a obtenir resposta, fins a fer pujar a sobre d'un banc a Aleksei Leonov, primer home a fer un passeig espacial i heroi soviètic, en aquell moment ja en una avançada edat, per poder quadrar el pla de la càmera. En l'actualitat, això sí, ha trobat ja certa estabilitat després d'una carrera plena de canvis. Ara fa nou anys que treballa a l'InfoK, els últims cinc com a cap d'edició. "Potser és una de les etapes més boniques de la meva vida. Som un equip petit, amb pocs recursos, però plens d'il·lusió i ganes de treballar. Per mi, és un privilegi poder fer un informatiu destinat als infants i amb la intenció de formar-los una actitud crítica", assegura. Una etapa que, per edat i longevitat, ja podria ser l'última abans de la jubilació. "Mai se sap això, però podria ser-ho. Jo estic content", reflexiona.
