La peònia és la flor preferida de la Carlota Segalà: "És una flor que només hi ha del maig al juny, de molts pètals i amb uns colors preciosos. Té una cosa molt singular, molt bonica." Aquest control i detallisme descrivint els pètals de les flors o l’estima que té pels roures forma part del savoir-faire de Segalà, segurament la florista més reconeguda de la ciutat.
Flors Carlota Segalà existeix des del 1868, una nissaga de floristes històrica. La seva és la floristeria més antiga de Catalunya, i potser de l’estat. "No t’ho puc confirmar del tot, però diria que som la més antiga d’Espanya. No n’hi ha cap altra que posi 1868", explica. Segalà recorda el seu primer dia de treball: el 15 de setembre de 1981, "el primer any només agafava l’escombra, no podia tocar res", comenta en referència als seus inicis, quan era la seva àvia qui portava el local.
No tothom pot ser florista
La seva passió per l’ofici va néixer a Suècia "fa molts anys" en un casament familiar: "La meva àvia va anar a comprar flors i va fer el ram de núvia, una cascada espectacular. Allà em vaig enamorar de les flors. Tenia un do, una sensibilitat especial". Segalà afegeix: "Per ser florista, com per ser músic, pintor o arquitecte, has de tenir aquest do, aquesta sensibilitat que et fa únic."
- Carlota Segalà preparant un ram amb l’ajuda de la seva neboda Rita Segalà
- VÍCTOR CASTILLO
En el seu treball "no són tot flors i violes": hi ha un alt desgast físic i mental, i també un horari exigent sense descans. Segalà celebra que més del 60% dels clients que entren a la botiga tenen menys de 30 anys. Venen a comprar flors i a regalar-les als amics. "És preciós i sempre volen conversar amb tu; m’agrada aconsellar els clients més joves". Molts d’ells potser estan adquirint el seu primer ram de flors, i Segalà ho sap. Ella forma part dels moments més destacats de la vida de les persones. "És molt bonic participar d’aquests instants: naixements, casaments, aniversaris, pèrdues... He fet casaments de famílies senceres, i fins i tot m’han convidat alguns."
Sobre el futur de la saga de floristes catalans, Segalà confia en la continuïtat, ja sigui per part de la seva neboda o del seu fill gran. "Jo ja començo a retirar-me, però, creativament parlant, estic més activa que mai; els rams ara em surten com ‘xurros’."
