No serà per qualitat, personalitat i varietat, però no trobarem el cartellet vermell amb la inscripció de Guia Michelin 2026 a l'entrada de cap restaurant de Sabadell. No es tracta de somiar estrelles, reservades a una minoritària elit gastronòmica, sinó que hi ha distincions que premien la relació qualitat-preu, la personalitat, la tradició, l'accessibilitat i la coherència. En canvi, sí que hi ha uns quants establiments ben a prop de la ciutat distingits per la publicació gastronòmica internacional.
A l'òrbita de Sabadell, la Guia Michelin 2026 premia amb la distinció Bib Gourmand dos restaurants de peregrinatge per a bons comensals sabadellencs, com són Can Ferran (Sant Quirze del Vallès) i el Garbí (Castellar del Vallès). No és casualitat que, de tots dos establiments, en destaquen les mongetes del ganxet. Què significa el segell Bib Gourmand? Corre la veu que són els restaurants preferits dels inspectors. És una menció per "la millor relació qualitat-preu", "aquells llocs on regalar-se un homenatge sense necessitat d'una ocasió especial". Sens dubte, la distinció comporta una allau reactiva de reserves.
També apareixen a la Bib Gourmand El Cel de les Oques (Terrassa), Vapor Gastronòmic (Terrassa), Ca l'Esteve (Castellbisbal) i Mirko Carturan Cuiner (Caldes de Montbui). La Guia Michelin distingeix amb una menció per la seva bona cuina els restaurants Ébano (Bellaterra), Tast & Gust (Cerdanyola del Vallès) i Casa Nita (Terrassa).
A la Guia Michelin li encanten les mongetes del ganxet
A Can Ferran no proveu de reservar-hi, perquè hi preval la política "el primer que arriba, seu primer". Abans d'anar-hi heu de saber que no accepten targetes de crèdit. Però si no porteu efectiu, tranquils, compten amb un caixer automàtic allà mateix. Més que la distinció gastronòmica, el va fer famós més enllà de la comarca Xavi Hernàndez quan era entrenador del Barça i hi va convocar els jugadors per a fer un sopar d'equip.
La Guia Michelin presenta Can Ferran com "una casa que enamora els paladars des de 1949 i... quasi sempre està plena!". Es fixa en l'elaboració del receptari català i destaca el protagonisme de les brases, a més de "les famoses mongetes del ganxet". A l'inspector, li va agradar el pop a la brasa amb trinxat de bròquil, els torreznos de Sòria i la salsa piripiri.
Amb Carles Calsina al capdavant, el restaurant Garbí és una altra gran esperança per demostrar les virtuts d'una cuina catalana tradicional i alhora original. Amb els clàssics de sempre, però que no es queda estancada. Té identitat i se sap distingir. Evidentment, s'hi tracta amb una gran delicadesa el producte de proximitat i de temporada. Tenen un menú d'entre setmana que ronda els 20 euros. Serà el sisè any consecutiu amb la distinció per al restaurant, obert el 1976.
Sabeu què torna a destacar la Bib Gourmand? Les mongetes del ganxet, en aquest cas de la Masia de Can Casamada. L'inspector també va fer-se un homenatge amb la tripa amb cigrons, un "saborós" estofat de cua de bou i els cervellets arrebossats.
Com cuinar la mongeta de Can Casamada?
A Can Casamada, els germans Ramon, Jordi i Joan són la 25a generació que persevera en l'ofici de pagès. Des de 1988 s'han especialitzat en la mongeta del ganxet, apreciada per la seva cremosita. És suau, ferma, té la pell molt fina i se'n diu que no és farinosa ni flatulenta. Es fon al paladar com la mantega. A Sabadell, se'n pot tastar al restaurant Can Feu, del xef Josep Maria Villagrasa, també reconegut molts anys amb el Bib Gourmand i, com el Garbí, membre del club Cuina Vallès.
A la masia castellarenca van ser pioners en un sistema per airejar la mongeta perquè eviti els fongs i sigui més bona i blanca, a més d'estalviar aigua durant el procés. Encara s'hi fa la recollida a mà i la serveixen en sacs de roba. Ramon Casamada va ser un dels impulsors perquè la mongeta del ganxet fos distingida a Europa amb una insígnia que certifica la qualitat del llegum i les seves característiques úniques i que determina una zona geogràfica on es conrea (Vallès Occidental, Oriental, Maresme i una part de La Selva). També en conreen altres pagesos, com la masia Can Bogunyà. És tan estimada a Castellar que s'ha convertit en el regal institucional de l'Ajuntament a les personalitats que visiten el municipi.
Com fer perquè quedi suau i ferma? Casamada ens recomanava posar-la en remull entre 3 i 4 hores en aigua de baixa mineralització. Per cada quilo, tres litres d'aigua. Toca posar-les als fogons. Posem el foc fort i, quan l'aigua comença a bullir, l'abaixem al mínim. No s'han de remenar ni han de ballar, sobretot. Quan queden 25 minuts, s'hi afegeix sal. No s'han de colar, sinó que les deixem reposar una hora. Aleshores, ja et pots sentir un cuiner de Guia Michelin.
