Nou repunt en les denúncies de violència de gènere a Sabadell: 262 casos als tribunals

El 15% dels procediments del partit judicial de Sabadell acaben amb una sentència condemnatòria

Publicat el 25 de novembre de 2025 a les 12:50
Actualitzat el 25 de novembre de 2025 a les 13:56

Sabadell encadena un nou repunt en les denúncies per violència masclista i es consolida, un trimestre més, com el principal focus de la comarca. Les dades del segon trimestre del 2025 apunten que els jutjats del partit judicial han registrat 262 denúncies, una xifra que situa la ciutat en el seu segon valor més alt en dotze anys, només superada pels 278 casos del tercer trimestre del 2024, segons les dades recollides per l'Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Sabadell concentra ara mateix més d’un terç de totes les denúncies del Vallès Occidental.

La majoria de casos que arriben als jutjats ho fan perquè les dones denuncien directament a la policia. En aquest trimestre, set de cada deu denúncies provenen d’un atestat policial amb declaració de la víctima, una proporció lleugerament superior a la mitjana del Vallès i de Catalunya i que reflecteix que, quan una dona de Sabadell demana ajuda, el primer impuls sol ser avisar els cossos policials. La resta de casos arriben a través dels centres de salut, gràcies als parts de lesions que activen el circuit judicial quan els professionals sanitaris detecten indicis de violència, un mecanisme que cada vegada és més habitual.

Tot i aquesta major capacitat de detecció, hi ha un indicador que continua essent especialment preocupant. El 27,5% de les dones que inicien un procés judicial a Sabadell acaben acollint-se a la dispensa de no declarar, una xifra molt alta que dobla la mitjana catalana i triplica gairebé la del conjunt d’Espanya. En altres paraules: gairebé tres de cada deu presumtes víctimes decideixen finalment no declarar davant del jutge.  Al mateix temps, el volum de delictes registrats pels cossos policials continua pujant i arriba ja a 299 fets delictius, el segons valor més alt de tota la sèrie històrica, només superada el tercer trimestre de 2024. La majoria —més del 70%— corresponen a lesions i maltractaments, però destaca especialment l’augment dels trencaments de mesures i penes, que ja representen més del 13% dels casos. I, malgrat aquest increment de casos, el percentatge de resolucions judicials que acaben en condemna és baix: només el 15% dels procediments del partit judicial de Sabadell acaben amb una sentència condemnatòria. La resta es perden en sobreseïments provisionals o derivacions, i contribueixen a aquesta sensació que el sistema detecta més violència que mai, però no necessàriament la repara.

Una tendència similar al territori

El context comarcal confirma la mateixa tendència. El Vallès Occidental registra 727 denúncies, un 3,3% més que el trimestre anterior, i 1.431 en el conjunt del primer semestre, molt similar a l’any passat. Tot i l’augment, la comarca continua per sota de la mitjana catalana en denúncies per cada 10.000 dones, i també en l’indicador més greu: el de violència sexual, que afecta sobretot joves d’entre 26 i 35 anys. Les ordres de protecció, en canvi, són un dels punts febles a escala comarcal, amb més de la meitat de les sol·licituds denegades, una proporció superior a la del conjunt del país.

A Catalunya, les dades que recullen els Mossos d’Esquadra mantenen el ritme ascendent que fa més d’una dècada que s’observa. El 2024 va ser un any de rècord i el 2025 s’hi aproxima, amb xifres només lleugerament inferiors. Les tipologies delictives es repeteixen: maltractament en l’àmbit de la llar, amenaces, trencaments de condemna i violència habitual són els delictes més freqüents, i conformen un patró que ja és estructural. El país detecta més casos perquè els circuits d’atenció i detecció són més sòlids que abans, però això no sempre es tradueix en processos judicials efectius o en un increment proporcional de les condemnes.

En aquest escenari, Sabadell esdevé una mena de termòmetre de fins a quin punt el sistema funciona o no. Més denúncies, més delictes, més dones que decideixen no declarar i un percentatge de condemnes que amb prou feines arriba al quinze per cent